El passat 15 d’octubre es va celebrar la II Jornada
de Música i Medicina. Musicoteràpia en oncologia,
organitzada per l’Institut Català de
Musicoteràpia.
Josep Vilajoana, degà del COPC, va assistir a
la jornada, participant en la inauguració com a convidat.
 |
Núria Escudé,
directora de la
jornada, va donar la benvinguda als assistents, i en el seu discurs va
comentar que s’ha d’apostar per noves formes
d’abordar la
musicoteràpia. Lourdes
García Salvador,
directora d’infermeria del PSMAR, va parlar dels grans
resultats de la
musicoteràpia no només aplicada a pacients,
sinó també als
professionals. Per la seva part, Joan
Berenguer,
director general SFB Grupo Mémora, va fer esment
de la importància de
l’acompanyament al final de la vida i del que suposava per
Grupo Mémora
patrocinar un esdeveniment com aquest, en consonància amb
els seus
valors. Per últim, Josep Vilajoana,
va comentar la importància de les investigacions que posen
en relleu
l’efectivitat d’aquest tipus de teràpies
i de demostrar que tant la
música com la paraula tenen efectes positius en la salut de
les
persones. |
Seguidament a la presentació de la jornada, Amy Clemens-Cortés,
doctora en musicoteràpia de la Universitat de Toronto, va
ser l’encarregada de dur a terme la conferència
inaugural, en la qual va parlar sobre el final de les relacions a
través de la músicoteràpia en cures
pal·liatives.
“La mort té un significat per tots nosaltres,
però mai pensem en ella com el final d’una
malaltia terminal”, va iniciar el seu discurs Clemens.
Al 1999, Singer, Martin & Kelner, de Toronto, van fer un estudi
sobre la qualitat de vida al final de
l’existència. En el seu estudi deien que per rebre
una adequada cura del dolor i dels símptomes i evitar la
prolongació del dolor s’han d’enfortir
les relacions amb les persones estimades. Clemens també va
parlar del dol com una part essencial, considerant la
importància del dol anticipatiu.
Segons Clemens el més important és la xarxa de
relacions que tingui la persona. S’han d’expressar
les emocions, però encara més important
són les relacions amb familiars i amics. Hi ha 5 paraules
que s’han de pronunciar perquè una
relació finalitzi de manera adequada:
1- T’estimo
2- Gràcies
3- Perdona’m
4- Et perdono
5- Adéu
A més d’aquestes paraules i els passos que
s’han de donar per arribar a elles, l’any 2005
Dileo & Loewy van parlar de tres nivells de pràctica
en el seu estudi, que comprenen el nivell de suport, el
comunicatiu/expressiu i el transformador. Al primer nivell
s’han de manegar els símptomes, disminuir
l’agitació i incrementar la relaxació,
per pal·liar el dolor. Al segon nivell, la música
juga un gran paper, perquè és bona per mantenir
la identitat i per reconnectar amb un mateix. Per últim, al
tercer nivell, la persona ha de viure el dol anticipatiu i explorar
idees noves sobre la mort i el final de la vida.
En la seva ponència, Clemens va posar alguns exemples de
casos de pacients i les seves relacions de parella, o de mare i filla.
Les tècniques utilitzades en les seves investigacions han
estat eminentment narratives, fomentant també la creativitat
dels pacients a través de la creació de peces
artístiques com poemes, cançons, etc. Les seves
últimes investigacions han estat qualitatives, reunint dades
de les gravacions de les sessions i les entrevistes fetes a cada
pacient. La musicoteràpia ha ajudat als seus pacients a
trobar un alleujament al final de la vida, i expressar amb
música sentiments cap a les persones estimades.
|
