El passat 16 d'octubre vam poder assistir al XVIII Congreso Nacional del Rorschach y Métodos Proyectivos, organitzat per la Societat Catalana de Rorschach i Mètodes Projectius amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. El congrés va ser inaugurat per Navitidad Briones, presidenta de la SERYMP, qui va parlar de l'efectivitat de les tècniques projectives, malgrat els prejudicis que existeixen sobre la seva aplicació. Per la seva part, Consuelo Liberal, membre de la SCRMP, va destacar el programa del congrés, centrat en les evaluacions. Finalment, Josep Vilajoana, degà del COPC, va parlar del compromís del COPC en l'aplicació de tècniques projectives i Rorschach combinades amb altres mètodes.

M. Fiorella Gazale, presidenta de l'Institut Italià de Rorschach i professora de la Universitat de Milán, va ser l'encarregada d'obrir el congrés amb la conferència L'avaluació integrativa multimètode.

En la seva conferència va parlar dels diversos passos a seguir a l'hora de fer una avaluació psicològica basada en mètodes diversos. El primer a destacar és que l'atenció ha d'estar centrada en la persona i tenir en compte la relació amb el pacient, ja que el que comenti el pacient no sempre és tota la història, a part de les paraules també s'han de tenir en compte gestos, actituds etc. Per una altra part hem de tenir clars els objectius de l'atenció, planificar el projecte assistencial basant-nos en el context intergeneracional del pacient, la comprensió del problema i la transformació que el pacient farà de la imatge de si mateix.

En la seva ponència, Gazale va parlar de les neurones mirall, que evidencien la capacitat empàtica i la importància de la reciprocitat com a base del desenvolupament humà. Va assegurar que els instruments psicodiagnòstics que utilitzen habitualment són molt eficaços ja que el diagnòstic és col·laboratiu. El pacient sent que ha estat una experiència nova i bona per ell,  aconsegueix noves informacions sobre sí mateix i s'enfronta millor a les situacions de la vida. Ha creat un espai intern amb el qual té una mirada més respectuosa cap a si mateix.

Per aconseguir aquest objectiu cal una actitud empàtica per part del psicoterapeuta i establir una col·laboració amb el pacient per establir objectius personalitzats a través de tècniques perquè el pacient se senti comprès, se li fa partícip de les observacions i punts de vista per finalment redactar un informe que sigui adequat, respectuós i eficaç. En aquesta línia s'ha d'ajudar als pacients a trobar les respostes a les preguntes que es fan, i arribar a què no tingui ni vergonya ni culpa, canviar la imatge de si mateixos en quelcom positiu. Els pacients acostumen a tenir una imatge de si mateixos negativa, severa i autocrítica fundada en creences patògenes.

El procés psicodianpòstic pot tenir una eficàcia a llarg termini si ajuda a modificar la història del pacient, en una història més evolutiva, constructiva, etc. Una hipòtesi molt important és considerar la pscopatologia com un procés d'adaptació, des d'un punt de vista cognitiu i emocional. La majoria de pacients tenen traumes en relacions primàries, trastorns afectius que a vegades es relacionen amb estats dissociatius. No aconsegueixen trobar verbalització per expressar les emocions causades per aquestes experiències traumàtiques, el seu cervell elabora més imatges que paraules i per això els tests d'imatges com el Rorschach tenen èxit a l'hora de fer una avaluació. L'especificitat del test de Rorschach es situa entre la realitat i la fantasia, el món intern i l'extern i per això és tan efectiu.

Per fer un psicodiagnòstic hem de passar per diferents etapes. Primera entrevista, test projectiu, report final i valoració multimètode proposant estímuls diferents. És important fer una valoració multimètode perquè del contrari només hi hauria una visió unilateral, i d'aquesta manera s'estimularan diferents parts del cervell. Les persones responen de manera diferent als tests per imatges i als tests estructurats, donen una imatge diferent de si mateixos, en ocasions contradictòries, i per això és interessant utilitzar diferents tests i comparar els resultats per arribar a millors conclusions. Alguns dels tests que s'apliquen a part dels projectius i Rorschach són els tests de self-report, el TAT i el MMPI-2.

Per tal d'elaborar l'informe final, s'han d'integrar els resultats per àrees, ja que presentar els resultats en seqüència sense integració és un error. S'han de relacionar tots els resultats, utilitzar les imatges i paraules del pacient, per no elaborar una avaluació que sigui quelcom mecànic. "Cada individu és únic i irrepetible, per això l'avaluació també ha de ser-ho", va concloure la seva ponència Fiorella Gazale.