El passat 15 d’octubre, després dels habituals
Grups de Supervisió i Pràctica Professional
Compartida (GSPPC), en la 2a part de la 18a Trobada de Psicologia
Coaching, Sergi Torondel
Rivera, Coordinador del Grup de Treball de Coaching
Esportiu i Vocal de la Junta Directiva de la Secció de
Psicologia Coaching, va fer una demostració en viu i en
directe, en aquest cas, de la pràctica professional de
Psicologia Coaching, en l’àmbit esportiu.
En primer lloc, el President de Junta Directiva de la
Secció, Juan
Carlos Jiménez, va presentar l’acte i
la sessió que venia a continuació, motiu de la
vària oferta de models d’aprenentatge compartit i
experiencial que s’estan oferint des de fa anys en aquests
cicles de trobades, a l’efecte de desenvolupar i/o millorar
les competències professionals dels
psicòlegs/òlogues coaches, per a exercir un
coaching rigorós i de qualitat.
En presentar el psicòleg coach i la coachee que anaven a
formar part de la sessió en directe, Juan Carlos un cop
més, va dir unes paraules en pro de la Psicologia Coaching,
en aquesta ocasió, en l’entorn esportiu, com la
pedra filosofal del futur de l’esport.
La sessió es va realitzar amb una esportista amateur de
natació en aigües obertes, coachee d’en
Sergi, a la qual, des d’aquestes línies, volem
expressar el nostre més sincer agraïment per la
seva generositat, en compartir públicament el seu cas.
 |
L’objectiu que
perseguia aquesta primera sessió era aconseguir mostrar
a les persones assistents alguns dels diferents aspectes
bàsics del
coaching, en aquest cas, fer preguntes obertes, donar rapport, buscar
objectius simples, descriptius, mesurables i assolibles, perseguint un
pla d’acció i ajudant la coachee a prendre
consciència de coses que
necessitava treballar i entrenar, com a posar en procés com
a nedadora,
per tal d’assolir el seu repte.
És fonamental al coaching
esportiu
assegurar-se en primer lloc que l’objectiu del/de la coachee
sigui
mesurable i enfocat al procés i no al resultat, de cara a
què
l’esportista pugui anar prenent consciència de
quins passos va fent per
tal d’assolir el repte que es proposa.
Així mateix, al coaching
esportiu, en general, és adequat poder combinar les sessions
al despatx
amb sessions on s’intervingui i s’observi en
l’entorn natural del/de
l’esportista, és a dir, a la pista, i que el
psicòleg/òloga coach pugui
observar no només els entrenaments, sinó
també les competicions, per
tal d’aportar un bon feedback al seu/seva coachee. |
La sessió d’aquest dia va tenir una
duració aproximada d’una hora, completant-se i
acabant amb un ric i interessant debat amb les persones assistents, que
van fer nombroses preguntes a la coachee i al psicòleg
coach, tant de caràcter teòric com
tècnic-pràctic, sobre el desenvolupament de la
demostració de coaching.
Algunes preguntes de les quals varen anar dirigides a la coachee
buscaven resoldre aspectes més enfocats a com
s’havia sentit o aspectes més tècnics
de la natació en aigües obertes; mentre que les
dirigides al psicòleg coach anaven, sobretot, enfocades a
dubtes, com per exemple: en quin moment decidia concretar en major o
menor mesura, què feia si hi havia un aspecte
tècnic que no entenia de l’esport o quins models
seguia, etc.
Com a menció especial, el psicòleg coach va
aprofitar per explicar que en tota sessió s’havia
de tenir molt presents els pensaments, sentiments o emocions, i les
accions o conductes que duia l’esportista, per tal de
connectar, en tot moment, tant amb la part més purament
emocional, com amb la racional i amb la conducta.
La trobada va acabar amb un recordatori de les pròximes
dates per veure’ns enguany: el pròxim dijous 10 de
desembre (esdeveniment especial: 1r
Fòrum d’eines i experiències en
Psicologia Coaching).
Però la conversa encara va seguir una estoneta
més, mentre es prenia un lleuger refrigeri per donar com a
finalitzada la trobada.
Sergi Torondel Rivera
Col. 20108
|
|
