Un nou diàleg del Consell Social es va celebrar el passat 4 de novembre a l'Ateneu Barcelonès. En aquesta ocasió es tractava d'un diàleg que continuava amb la temàtica urbanística que es va presentar a la Jornada La ciutat viscuda de l'any 1993. 22 anys després, les ciutats, i en concret Barcelona, han canviat molt, no només en l'urbanisme sinó de manera social i cultural.

Ricard Cayuela, vicedegà del COPC va donar la benvinguda als assistents recordant la jornada celebrada fa 22 anys en la qual van participar més de 50 ponents de diferents àmbits. Algunes de les taules de la Jornada van ser: La ciutat és perillosa?, El col·lapse és inevitable?, Més serveis suposa ciutadans menys responsables? Ciutats i ciutadans: Governem o ens governen?

Després del parlament del vicedegà, va començar el diàleg entre Joan Subirats, catedràtic en ciències polítiques de la UAB i Enric Pol, catedràtic de psicologia social i ambiental de la Universitat de Barcelona. Joan Quintana, consultor d'alta direcció i director de l'Institut Relacional va ser l'encarregat de moderar el debat.

Enric Pol, va destacar en el seu parlament la capacitat de resiliència de la ciutadania davant de condicions adverses i com l'any 1992, un any abans que es celebrés la jornada, la ciutat de Barcelona va canviar completament amb les olimpíades, que van donar autoconfiança en la ciutat. Des d'aleshores, el model de Barcelona ha estat copiat per altres ciutats com Manchester. El model és bo, però potser la ciutat es veu limitada per les dinàmiques socials. En el seu discurs també va parlar del risc que les multinacionals vulguin canviar la identitat urbana de la ciutat.

Joan Subirats, per la seva part, va posar en context la història de Barcelona referint-se a la reforma urbanística que va començar a l'any 1979, després del franquisme, en una època en què es tenia molt clar el que s'havia de fer, perquè mai s'havia fet res. Fins a l'any 1993 es va mantenir la capacitat de direcció pública de la ciutat, però a partir d'aquell moment i fins ara, la ciutat ha passat a ser propietat dels negocis. En aquell moment es va col·locar Barcelona al mapa mundial, però ara ens convé replantejar-nos la seva situació i com ha de ser-hi. Ara, en 2015 hi ha una certa voluntat de recuperar la direcció pública, però encara hi ha molta incertesa.

Altres temes que es van plantejar, van ser l'eco-fatiga, terme que indica la gran quantitat d'informació que hi ha hagut en els darrers anys sobre ecologia, però que ha estat informació que no ha estat bé manegada, perquè sense cohesió social no pot haver-hi sostenibilitat. En el diàleg també es va parlar de com en l'actualitat interessa la individualització de la societat i no tant les polítiques socials, pel que cal recuperar els conceptes d'entitat, espai, escala i poder, que ha de ser responsabilitat dels ciutadans.