‘Persones i
paisatges. Punts de trobada entre migrants i no migrants’,
de l’escriptora i psicòloga Núria Mata,
és un llibre que ens acosta al procés migratori a
través de les vivències d’onze
persones. A aquests breus relats se li suma la pròpia
reflexió de l’autora en la qual es planteja
diverses preguntes.
Aquest llibre va ser el punt de partida de l’acte que va
tenir lloc el
passat 14 de gener de 2016 a la seu de Barcelona del
Col·legi Oficial
de Psicologia de Catalunya. L’activitat va ser coorganitzada
amb la Direcció
General per a la Immigració del Departament de Benestar i
Família de la Generalitat de Catalunya
i posa les bases per a futures col·laboracions entre ambdues
entitats.
 |
Núria Mata va
destacar que “les
persones nouvingudes, vénen amb patrimoni cultural i de
vivències. Si
hem aconseguit adonar-nos que les persones no vénen del no
res, hem
d’entendre que aquestes també arriben a un lloc
amb bagatge i història”.
L’autora va concloure que la immigració
és un paradigma del què ens fa
humans on ha de predominar el valor d’escoltar i acompanyar.
En acabar la presentació, vam poder gaudir d’una
taula rodona amb el psicòleg i escriptor, Saïd el Kadaoui;
la psicòloga i directora de
l’Associació Punt de Referència, Marta Bàrbara
i, la mediadora intercultural, Tatevik
Galoyan. La moderació va anar a
càrrec de Magda
Garcia de la Direcció General per a la
Immigració.
|
Marta Bàrbara es va preguntar sobre les persones
nouvingudes: “qui
arriba, en quines condicions i en qui entorn social arriben”.
I va proposar tres reptes: un canvi legislatiu, més
polítiques públiques que equiparin les igualtats
i més responsabilitat individual de la ciutadania per trobar
un espai i una cultura compartida.
Tatevik Galoyan va enfocar la seva participació des de la
seva pròpia experiència i va ressaltar que una
persona quan migra no és conscient de tot el
procés que això comporta. No només
és suficient parlar una llengua, també
s’ha de participar dels codis socials.
Said el Kadaoui es va centrar en algunes de les diferents identitats
que pot tenir una persona migrant, unes identitats que sempre es mouen,
i en les relacions asimètriques que existeixen entre el
país d’acollida i el país
d’origen.
Tots ells van coincidir en què la clau rau en la vessant
emocional de les persones.
|
