El passat 17 de febrer, el Col·legi Oficial de Psicologia de
Catalunya, amb la col·laboració de la companyia
Les Antonietes i la Sala Muntaner, va organitzar un
teatrefòrum amb l’obra de Tenessee Williams ‘Un
tramvia anomenat desig’.
El reconegut drama de Williams narra la història de Blanche
i Stella Dubois, dues germanes que pertanyen a una rància i
arruïnada família meridional dels Estats Units. La
Blanche, una dona tèrbola i decadent, visita la seva germana
a Nova Orleans. L’Stella, jovial i enamorada del seu marit
violent, Stanley, li obre les portes de casa seva. Malgrat la seva
actitud melindrosa i arrogant, la Blanche és un esperit
esquerdat que arrossega un passat turmentós. La seva
inestable conducta provoca conflictes que alteren la vida de la jove
parella.
L’obra, dirigida per Oriol
Tarrasón, està interpretada per la
companyia Les Antonietes amb
Jorge Albuerne, Annabel
Castan, Pepo
Blasco i Mireia
Illamola. Amb els actors vam poder conversar
després de l’obra.
 |
El col·loqui va
posar sobre la taula diferents aspectes que es tracten
a l’obra com els diferents tipus de violència que
es mostren al llarg
del text, i de l’altra, els aspectes artístics de
la posada en escena
de la companyia. Jaume
Descarrega, president de la Delegació de
Tarragona del COPC i moderador del col·loqui, en un primer
anàlisi va destacar que ‘Un
tramvia anomenat desig’
´és una obra cabdal que parla de
moltíssimes coses, que mostra la
perpetuïtat dels conflictes existencials i que potencia el
simbolisme
en la representació.
El públic va referenciar els tipus de
violència que es reflecteixen en diferents moments de
l’obra,
especialment, en una escena en concret on el fet de no visualitzar
l’acció augmenta la càrrega violenta
del text. En aquest sentit, Pepo
Blasco va comentar que la percepció de la
violència ha canviat molt
dels anys 50 a ara i Jorge Albuerne va expressar que la
violència és un
teixit de relacions on hi ha còmplices.
|
Per la seva banda, les
actrius Annabel Castan i Mireia Illamola van apuntar com
s’han acostat
als seus personatges que han experimentat aquestes
violències. ‘M’agrada
treballar un text des de l’aquí i ara. Construir
el personatge des de paraules i analitzar el què li
està passant’ apuntava Castan. ‘Cada actor
dóna la seva singularitat’
concloïa Illamola.
En el debat també es va elogiar la simplicitat de
l’escena i el simbolisme delicat dels diferents elements
usats, un dels punts forts de la companyia Les Antonietes.
|
