Taula rodona La taula rodona “Entrenament invisible: què entrenar quan no entrenes?” va omplir la Sala d'Actes del COPC com a preàmbul de la presentació de l'Acreditació de Psicologia de l'Esport


El passat 20 de juny, la Sala d’Actes del COPC Barcelona es va omplir de persones que volien conèixer més sobre l’entrenament invisible gràcies a la taula rodona que havia organitzat la Secció de Psicologia de l’Esport. La convocatòria anava seguida d’un segon acte, la presentació de l’acreditació en Psicologia de l’Esport, impulsat per la Secció del COPC, a càrrec del degà del Col·legi Josep Vilajoana.

L’entrenament invisible es veu en els resultats

La taula rodona “Entrenament invisible: què entrenar quan no entrenes?” va obrir la convocatòria. Presentada pel president de la Secció Oliver Martínez, va comptar amb la participació tres ponents que es complementaven: Bruno Saltor, un esportista professional que ha assolit el seu més alt rendiment als 35 anys; el Dr. Albert Viadé, psicòleg d’esportistes d’elit, professor de Psicologia de l’Esport de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Oberta de Catalunya, i promotor de la secció al COPC; per últim, del Dr. Eduard Estivill, neurofisiòleg, pediatra i especialista en medicina de la son. Els tres compartien la concepció d’entrenament invisible com totes aquelles accions que realitza un esportista per millorar el seu rendiment mentre no està entrenant específicament les tècniques concretes del seu esport, però el treballaven des de perspectives diferents: el primer, des de l’experiència directa; el segon, des del punt de vista científic i l’entrenament a terceres persones; el tercer, aportant-hi el concepte de descans i recuperació com a element fonamental.

La primera intervenció, a càrrec del jugador de futbol professional Bruno Saltor -premiat com el millor jugador de la lliga, en la seva posició, a una edat en què la majoria dels seus competidors ja fa anys que s’han retirat- va aportar l’experiència en primera persona. L’esportista, amb voluntat d’estar sempre en les millors condicions, interessant-se per conèixer bé el seu cos, analitzant el rendiment que té en resposta a cada circumstància i aplicant el sentit comú, ha acabat incorporant als seus hàbits quotidians un conjunt d’accions -amb les seves paraules, petits detalls- que l’han dut a la plenitud física i mental, cosa que ha fonamentat les cotes de més alt rendiment de la seva carrera. En el pla físic, Saltor va parlar d’alimentació saludable, de banys de 10 minuts diaris d’aigua freda, d’exercicis de ioga i pilates, de botes de compressió per afavorir la circulació sanguínia que utilitza als autocars, de bon descans (dormir 9-10 hores a la nit i fer migdiada) i de saber dir ‘no’ al que l’experiència diu que és un esforç físic excessiu (per exemple, acabar l’entrenament amb xuts a porta). A continuació, el futbolista va parlar del pla psicològic, de totes les accions necessàries per competir havent trobat el ‘flow’, aquell estat mental en què res descentra o desconnecta del que cal fer i tot surt automàtic. Per aconseguir el ‘flow’ calia aïllar-se de les crítiques, desconnectar-se de la professió durant el temps lliure, tenir aficions i sol·licitar ajut psicològic per superar els bloquejos que es detectessin. En definitiva, recollint la síntesi d’Oliver Martínez, l’entrenament invisible parteix de l’autoconeixement físic i psicològic per tal d’identificar i aplicar un conjunt de tècniques i estratègies personals que condueixin a la plenitud física i mental.

En segon lloc, la intervenció del Dr. Albert Viadé desenvolupà científicament el concepte. Després de 37 anys d’experiència professional, de classes a la universitat i treball amb esportistes d’elit, havia arribat a conclusions importants que va desenvolupar de forma ordenada. En primer lloc, que en l’entrenament invisible és fonamental la propiocepció o consciència de la percepció del propi cos. És un element central, per tal de transformar les capacitats en habilitats, saber interpretar el cos en cada exercici que les desenvolupa; és imprescindible aprendre a tenir consciència del cos per interpretar les seves respostes, i per saber què cal fer per obtenir-les. En síntesi, entrenar amb exercicis repetitius és exponencialment profitós si s’aprèn a percebre què cal fer cada vegada per obtenir cada resposta, per tal de saber fer exactament el mateix (o modular-ho) per obtenir sempre la resposta desitjada. Per exemple, per llançar un tir lliure en bàsquet, cal tenir molt clar quines són les condicions inicials del cos abans de llançar, per modular l’impuls que obtingui l’única resposta satisfactòria, la cistella.

En segon lloc, l’autopercepció positiva, el treball psicològic per millorar el rendiment, ja que -com en la part física- les capacitats psicològiques s’han de desenvolupar en habilitats psicològiques que condueixin l’esportista cap a un avantatge en la competició. Per exemple millorant les habilitats d’atenció, memòria, afany de superació, de sacrifici, de victòria. Un altre exemple específic: actualment els esportistes desenvolupen una tècnica psicològica per concentrar el consum energètic en els muscles necessaris i imprescindibles per a la disciplina que exerceixen, ja sigui la marxa o els 100 metres, cosa que millora sensiblement els resultats.

La tercera intervenció, del Dr. Eduard Estivill, va posar l’èmfasi en el bon descans dels esportistes d’elit per tal de millorar el seu rendiment, per tal de reduir l’aparició de lesions i per tal de recuperar els esforços de competició. El primer i més fonamental hàbit d’entrenament ha de ser dormir molt i bé, gràcies a l’entrenament també del son. S’ha demostrat que els resultats dels millors esportistes milloren més gràcies a l’augment d’hores de son que gràcies a l’augment d’hores d’entrenament. Un bon descans millora les capacitats físiques, però també les habilitats (com per exemple, el percentatge d’encert en tirs de 3 punts en bàsquet). Els entrenadors d’esportistes encara no han incorporat la dimensió del descans en l’entrenament, però els resultats són demostrables i irrefutables. Per tant, l’entrenament invisible centrat en la millora de la quantitat i qualitat de la son, tot just comença a implementar-se, cosa que donarà avantatge als qui abans comencin a aplicar-lo.

Per tancar la taula rodona, es va obrir un torn de preguntes a un nombrós i participatiu auditori, que es va emplaçar a les següents conferències sobre la temàtica a causa de la limitació de temps.


L’Acreditació en Psicologia de l’Esport, un resultat de la Secció del COPC

A continuació, la taula va canviar els ponents per presentar l’Acreditació de Psicologia de l’Esport del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya que ha impulsat la Secció de Psicologia de l’Esport. En primer lloc, Jordi Renom, membre de la Junta de la Secció i professor de la Facultat de Psicologia de la UB, va presentar l’acreditació. A continuació, el degà del Col·legi, Josep Vilajoana, va transmetre com un element essencial de l’activitat del COPC l’estandardització de les formacions i experiència que garanteixin un exercici professional especialitzat; a més, també va expressar la voluntat d’establir la formació contínua dels col·legiats i col·legiades com un dels valors del COPC.