 |
El passat 8 de setembre, el Col·legi Oficial
de Psicologia de Catalunya (COPC) va acollir una conferència
del professor Joaquín Fuster, científic i
investigador en neurociència, organitzada per la
Secció de Neuropsicologia del COPC. La classe magistral
“Neuropsicologia del lòbul frontal.
L’escorça prefrontal com a òrgan
predictiu i preadaptatiu” va ser presentada a la sala
d’actes del COPC Barcelona davant d’un expectant
auditori que n’havia esgotat les inscripcions. Amb
puntualitat, Maite Garolera, representant la Junta de Govern del
COPC i presidenta de la Societat Catalana de Neuropsicologia, va obrir
l’acte i va donar la benvinguda al professor Fuster,
l’extens
currículum del qual fou presentat per Marta
Balagué, representant la
Junta de la Secció de Neuropsicologia. |
Tot intent de resumir la conferència del professor, ja molt
sintètica, implica simplificar-la i perdre’n la
profunditat i el valor que anys d’estudis i recerca han
aportat a la neurociència i, per tant, que els
col·legiats (especialment els neuropsicòlegs)
perdin l’oportunitat de conèixer-les. En
conseqüència, el Departament de
Comunicació del Col·legi ha ressenyat tota la
classe magistral en un article que teniu disponible clicant aquest enllaç.
En resum, el professor Fuster va transmetre per què podia
ser important la informació de la seva
conferència per als psicòlegs, especialment els
neuropsicòlegs, perquè verifica que el codi
cognitiu és un codi relacional: tot es configura per
relacions entre objectes, persones, característiques
físiques d’un estímul, cosa que permet
actuar-hi des de l’àrea de la psicologia.
La conferència s’estructurà en 3 parts,
que desenvolupaven 3 camps demostrats per anys
d’investigació i recerca científica: la
primera, com es forma l’estructura cognitiva de
l’escorça cerebral; la segona, com funciona i
què produeix el cercle de
percepció-acció; la tercera, com
l’escorça prefrontal aporta funcions cognitives
que permeten als organismes preadaptar-se al futur que preveuen.
Cadascuna de les parts, sintèticament desenvolupades, van
produir en el públic el que la mateixa
conferència descrivia: connexions cerebrals
interrelacionals, que configuren el codi cognitiu i -per tant- un
efecte en el cervell i en el coneixement diferent en cadascú.
Finalment, el desenvolupament de la conferència permetia
arribar a dues conclusions fonamentals: en primer lloc, que la
memòria i el coneixement (o memòria
semàntica) estan fets de xarxes distribuïdes,
solapades, interactives -en definitiva xarxes cognitives o
cògnits- que es formen seguin els principis de Hebb. En
segon lloc, que aquestes xarxes (o cògnits)
s’organitzen en zones de l’escorça
posterior, mentre que les xarxes de memòria operand es
distribueixen en la zona de l’escorça frontal.
L’escorça prefrontal integra conducta,
comportament, llenguatge i raonament amb les funcions cognitives de
planificació, preparació, memòria
operand i presa de decisions. Aquestes quatre funcions de
l’escorça doten l’organisme de la
capacitat predictiva i preadaptativa, que són essencials per
a la organització temporal del comportament, el llenguatge i
el raonament.
|
