El rol de mentor

A principi del segle XX, i abans, en les famílies benestants era habitual disposar d’un personatge respectat per a l’educació particular dels seus fills: normalment qualificat i d’edat avançada -per tal d’actuar com guia, tutor, del nen en edat de creixement-, se’l coneixia com a preceptor. Com més alt era el llinatge de la família, més clara i intensa era l’adjudicació d’un o més preceptors, personatges que fins i tot vivien amb el servei per no perdre’s cap moment de la maduració de l’infant, i per poder estar a l’aguait del que succeís en el seu procés d’aprenentatge i socialització en cada moment. Un munt de pel·lícules així ens ho mostren, com la de L’últim emperador. Amb el temps, aquesta figura es va anar transformant en un, o més, professors particulars que anaven a la llar per impartir aquelles assignatures que el fill o filla portaven suspeses.

Aquest preceptor o tutor va anar modificant poc a poc la seva denominació per la de mentor. El mentor podia també quedar vinculat a l’aprenent com una figura més espontània i natural que no pas contractada, amb qui podien identificar-se els joves de diferents nivells socials en procés educatiu -de forma imprevista- més enllà de l’assignatura impartida. Així, en els joves esdevinguts adults podíem escoltar: “per a mi, va ser el Professor Forns qui em va influir més en la vida.

En el creixent entorn organitzatiu que es posa en marxa amb l’etapa de la industrialització, i paral·lelament al creixement de les escoles de negocis i de les pràctiques orientades, es fomenta la millora dels executius mitjançant l’adjudicació d’un mentor, rol que així adquireix una nova categoria en la segona part del segle XX. Aquest rol suposava un servei diferenciat del mestre, o del professor, i l’exercia algú que -també per la seva experiència i qualificació- ja tenia adquirit el bagatge necessari per acompanyar i facilitar aquelles habilitats o implementacions que per a un mateix haguessin costat bastant més temps d’adquirir. Cal afegir que aquest progrés i concreció de la tasca del mentor ens ha portat avui dia a una galeria de definicions (malauradament anglosaxones) tant respecte a l’alumne –avui mentee (aprenent)- com al propi procés de guia, mentoring process (procés de tutoria), on s’ha acceptat en general el terme 'procés de mentoring', que podem considerar com un mal menor ja que les altres denominacions no són gens facilitadores.



El Projecte Atenea del COPC

El Projecte Atenea impulsat pel Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya és un projecte de mentoria entre psicòlegs/òlogues per tal que professionals en els primers anys d’exercici disposin d’un acompanyament que els proveeixi de recursos amb la formació i experiència necessàries.
El projecte, que va néixer arran de la sol·licitud de diversos psicòlegs i psicòlogues del Col·legi, ha tancat la primera edició l’any 2016 amb un elevat grau de satisfacció per part dels participants, tant de mentors com de mentorats. En aquest sentit, l’edició pilot, va començar amb una sessió inicial de formació, anterior a les sessions de mentoria, que pretén aclarir la definició d’aquest rol.

La primera edició del Projecte Atenea va programar estrictament mentories individuals, que han repercutit en aprenentatges en els dos perfils. D’una banda, els mentors han manifestat que participar en el projecte els convida a analitzar la seva experiència professional, de prendre consciència dels àmbits d’expertesa
i dels camps en què la seva experiència pot beneficiar un col·lega durant els primers anys de professió. Per exemple, un dels mentors participants, ha manifestat que ha estat un exercici estimulant “facilitar eines al mentee per tal que identifiqui amb claredat un objectiu a aconseguir, determini indicadors d’assoliment i dissenyi un pla concret de millora”. A més, indica que al mentorat li és molt positiu “poder aprofitar l’experiència d’un mentor que els ajudi a focalitzar millor els esforços” i valora que les persones que millor aprofitaran el Projecte Atenea són aquelles que “tenen un objectiu, són proactius per tenir feedback i volen aplicar-lo en un pla d’acció”.

D’altra banda, els mentorats han valorat que els ajuda molt tenir un referent expert per aclarir dubtes professionals i estratègics, o possibles anàlisis o valoracions que no poden resoldre per si mateixos, per exemple a causa que la reduïda experiència professional no els ha permès tractar prou casos o perquè el poc temps de praxi encara no els permet observar efectes a mig i llarg termini. Per exemple, un dels receptors ha declarat haver modificat la visió que tenia de la psicologia després d’haver participat en el projecte, especialment “...(he identificat) tot el que no vull en aquest àmbit, fet imprescindible per tirar endavant en aquest món”, ja que “aprens moltíssim d’un altre professional que té una llarga carrera i experiència i que té un punt de vista diferent al teu”.

En definitiva, el Projecte Atenea avança amb pas ferm per constituir-se com un servei de clar valor per als col·legiats amb poca experiència professional que, a més, suposa un plus de motivació en la praxi tant en el rol de mentor i com en el de mentorat el que reforça el projecte i que el condueix cap a futures edicions.

Totes les parts implicades són necessàries, si bé el protagonista en el procés de mentoring, es la persona mentoritzada. També podem trobar-nos amb diferents abordatges de processos de mentoring, ja que no és el mateix fer el procés dins d’una organització o des de fora.