Entrevista al Dr. Dominic D'Abate, director del Consensus Mediation Center de Montreal

CLICA AQUÍ PARA LA VERSIÓN DEL ARTÍCULO EN ESPAÑOL

Els passats 22 i 23 de febrer, la Secció d’Alternatives de Resolució i Gestió de Conflictes (ARC) del COPC va organitzar una jornada dedicada a formar a psicòlegs mediadors com a coordinadors de parentalitat en les separacions d’alta conflictivitat. La jornada va comptar amb la participació de dos experts de prestigi internacional, establerts al Canadà, com Aldo Morrone i Dominic D’Abate. Connie Capdevila, vocal de la junta d’ARC del COPC, va tenir ocasió de xerrar abastament amb ells, per tal de difondre el seu coneixement entre els col·legiats.

Dominic D’Abate va ser l’altre convidat canadenc en la jornada dedicada a formar coordinadors de parentalitat en les separacions d’alta conflictivitat, organitzada des de la Secció ARC del COPC. D’Abate és mediador i coordinador de parentalitat, director del Consensus Mediation Center de Montreal i, també, director del projecte pilot de coordinació de parentalitat a la ciutat canadenca.

Com podríem definir la coordinació de parentalitat?
La definició més completa és la creada per l’Association for Families and Conciliation Courts (AFCC, 2006), que diu, textualment: “és un procés alternatiu de resolució de disputes en el que un professional de la salut mental o de l’àmbit jurídic, amb formació i experiència en mediació, ajuda a pares amb una relació d’alta conflictivitat a implementar el seu pla de parentalitat, facilitant la resolució de les seves disputes d’una manera oportuna, educant als pares sobre les necessitats dels seus fills, i en alguns casos, prèviament establerts pels pares o el jutjat, pot prendre decisions per ells.”

Per què és important?
Tres raons primordials. En primer lloc, la recerca indica que els conflictes greus entre pares –disputes verbals i físiques, litigació persistent, desconfiança i hostilitat, allunyament d’un dels progenitors, entre d’altres–, posen els nens en risc i destrueixen els beneficis que les relacions parentals positives poden aportar. En segon lloc, en els casos més difícils, els jutges sovint recomanen la mediació, avaluacions pericials o teràpia, però aquests recursos no son efectius quan els pares estan atrapats en un conflicte crònic. I, en tercer lloc, les famílies amb divorcis d’alta conflictivitat, utilitzen molts serveis del tipus protecció de menors, mediació, consultes a experts, mentre, al mateix temps, també inicien nombrosos procediments que suposen un alt cost per a la societat i la família.

Amb la seva experiència al Canadà, quin seria el marc legal ideal per a implementar a Catalunya un servei de coordinació de la parentalitat?
A diferència d’estats com Oklahoma, Oregon i Florida als Estats Units, cap de les províncies del Canadà, inclòs el Quebec, ni tampoc les comunitats autònomes d’Espanya, disposen en els seus reglaments de la possibilitat que un jutge designi o derivi a un coordinador de parentalitat per ajudar a famílies amb alta conflictivitat en un procés de divorci. Actualment, només és possible que els jutges recomanin als pares que busquin serveis de coordinació de parentalitat pel seu compte en aquells casos en que sembla poc probable que els pares puguin dur a terme el pla de parentalitat o complir un mandat judicial relacionat amb la cura dels fills. Aquestes mesures formarien part del mandat i pressionarien als pares a involucrar-se per fer-ho i buscar els serveis d’un coordinador de parentalitat competent. Una iniciativa similar es podria prendre sense la intervenció del jutjat. Per exemple, que els pares i els seus advocats, de manera conjunta, poguessin acordar de manera voluntària que els serveis de coordinació de parentalitat els hi son necessaris.

Quins avantatges pot comportar que el jutge designi un coordinador de parentalitat?
En aquest cas, els avantatges son nombrosos i significatius, pel que fa al seu resultat final. Passa el mateix quan un jutge anomena un expert per tal de fer un informe pericial. Això legitima el procés i dibuixa el coordinador de parentalitat com un rol més neutral i imparcial. A més, aquest coordinador podria rebre mandats judicials específics que s’ajustessin i adrecessin millor a les necessitats especials dels nens, i pressionaria de pas als pares subjectes a un mandat judicial a que fossin més responsables davant del mateix jutge. Finalment, el coordinador de parentalitat podria recórrer al jutge en cas de trobar una negativa a col•laborar o si hi ha dificultats en el compliment de les decisions adoptades. Malgrat que els coordinadors no formulen opinions definitives o recomanacions sobre la guarda dels fills, el seu punt de vista, la seva aportació en el procés, pot ajudar jutges i pares a formular plans de parentalitat més sensibles a les necessitats de tots els involucrats.

Qui es fa càrrec de les despeses de la coordinació de parentalitat?
En ambdós casos, els pares assumeixen els honoraris pels serveis. Idealment, es podrien oferir serveis gratuïts. A Montreal, hem iniciat un programa pilot finançat pel Ministeri de Justícia.

Quins son els primers passos que s’haurien de prendre per implementar el rol de coordinador de parentalitat al nostre país?
Ja que la coordinació de parentalitat és un fenomen relativament nou a Quebec, amb només uns deu anys de trajectòria, i molt nou a Espanya, s’ha de sensibilitzar i informar als jutges, advocats, professionals de la salut mental, pares i polítics dels beneficis potencials a nens i nenes, i a la societat en general, oferts per la coordinació de parentalitat. Amb aquest objectiu, fora bo fer conferències informatives a càrrec de professionals acreditats i competents, com la que acabeu de fer aquí, al COPC. Primer, la informació i després, la formació de professionals per assegurar que el coordinador de parentalitat compleixi en la seva tasca els requeriments marcats per l’Association for Families and Conciliation Courts. Els col•legis professionals, com per exemple el de psicòlegs o el de treballadors socials, necessiten disposar de comitès que regulin la pràctica i ètica d’aquests coordinadors de parentalitat, similars als que regulen la mediació i les avaluacions pericials. Finalment, cada col•legi necessita assumir la responsabilitat pel coneixement, vàlua i supervisió dels seus membres que actuïn com a coordinadors.

Com potenciar la confiança i col·laboració amb els jutges i els advocats per implementar el rol del coordinador de parentalitat?
Respecte a desenvolupar la confiança amb advocats i jutges, en primer lloc és important que estiguin informats i que estiguin involucrats en el procés d’establir un programa de coordinació de parentalitat. Si ells veuen la necessitat de tenir tal servei, que de seguida es fa evident, podrien suggerir idees de com procedir d’acord a la legislació vigent. A Quebec vam sensibilitzar i involucrar als advocats i jutges des de bon començament. Requereix molt d’esforç i treball continuat. Vam desenvolupar un comitè multidisciplinar, com el que esteu en procés d’implementar a la Secció d’Alternatives de Resolució i Gestió de Conflictes del COPC, que va acabar proposant un projecte pilot, en col•laboració amb una universitat i recolzat pel ministeri de Justícia.

En el procés de coordinació de parentalitat, com seria la col·laboració amb els juristes?
També en aquest cas, els advocats s’haurien d’involucrar des de bon començament. És important que els advocats creguin en el procés, en els avantatges que comporta, o, en cas contrari, podrien sabotejar la derivació judicial. A Montreal, tenim un servei de mediació en els jutjats que ha acceptat actuar de patrocinador del programa i així, les derivacions rebudes dels jutges es processen i se’ls assigna a un coordinador de parentalitat. El coordinador de parentalitat es posa en contacte des del principi amb els advocats i els enviem la còpia del contracte de coordinació de parentalitat signat pels pares. Els advocats rarament venen a les sessions de coordinació, però la seva opinió es sol·licita cada cop que sigui necessari, normalment és tan fàcil i immediat com per fer-ho en una trucada.

Quines recomanacions faria al grup de psicòlegs mediadors formats en coordinació de parentalitat?
Una possibilitat seria convertir casos en els que faríem ‘coaching’ de parentalitat, on hi ha necessitat de més estructura i seguiment, en casos de coordinació de parentalitat. Això, requereix parlar amb els advocats que estiguin d’acord en iniciar el procés, ja que, normalment, no hi ha cap altra possibilitat d’ajudar a aquests pares i als seus fills.

Entrevista per Connie Capdevila, col. 8311

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA A L’ENTREVISTA

Quan és beneficiosa la intervenció d’un/una coordinador/a de parentalitat?

· Quan els jutjats s’enfronten a una alta incidència de litigis sobre la implementació d’un pla de parentalitat o per la custòdia dels fills.
· Quan la mediació no ha tingut èxit o els pares no estan disposats a mediar les seves diferències.
· Quan els pares experimenten una alta conflictivitat i necessiten implementar o modificar un pla de parentalitat.
· Quan els pares no es poden posar d’acord en temes importants relacionats amb els seus fills o en comunicar-se informació important sobre ells.
· Temes familiars complexos que requereixen una gestió del cas intensiva.
· Alta conflictivitat entre pares que requereixen professionals amb formació que prenguin decisions per ells.

Quines són les diferències entre la coordinació de parentalitat, la teràpia, la mediació familiar i l’avaluació per la custòdia?

Aquesta taula aclareix les diferències entre les diferents intervencions:

	CP	Teràpia	Mediació familiar	Avaluació guarda (custòdia)
1. Requereix habilitats en mediació	Sí	No	Sí	No
2. Coneixement d’aspectes legals	Sí	No	Sí	Sí
3. Formació en desenvolupament infanto-juvenil	Sí	Sí	Sí	Sí
4. Autoritat (capacitat de decidir)	Sí	No	No	Sí
5. Procés confidencial	No	Sí	Sí	No
6. Participació voluntària	Sí	Sí	Sí	Sí
7. Pot modificar plans de parentalitat	Sí	No	Sí	Sí
8. Directiva i pot proporcionar consell als pares	Sí	Sí/No	No	No necess
9. Supervisa compliment del mandat judicial	Sí	No	No	No
10. Requereix testimoni judicial	Sí/ No	No	No	Sí
11. Rol d’educar als pares	Sí	No	No	Sí
12. Seguiment a llarg termini	Sí	Possible	No	No
13. Centrat en el millor interès dels nens	Sí	Possible	No	Sí