|
|
Teatrefòrum de la Comissió de Cultura: YERMA, de Federico García Lorca, una producció de Projecte Ingenu |
SECCION:
Comissió de Cultura
// PUBLICAT 29/03/2017 16:37:00 |
|
|
|
 |
 |
El passat 23 de març, al Teatre Akademia de Barcelona, els
col·legiats i col·legiades, que es van sumar a la
iniciativa de la Comissió de Cultura del COPC, van gaudir
d’un excel·lent teatrefòrum amb els
actors de Yerma,
de Federico García Lorca, representat per
l’emergent companyia de teatre Projecte Ingenu.
Com bé saben els psicòlegs i
psicòlogues, una cosa són els fenòmens
i l’altra l’experiència que tenim sobre
els mateixos. Establint un paral·lelisme amb les arts
escèniques, una cosa són les obres de teatre (el
text, l’escenografia, el treball dels actors, etc.) i
l’altra l’experiència i les emocions que
projecten al públic.
Els teatrefòrums de la Comissió de Cultura del
COPC uneixen els dos vessants: d’una banda, els
col·legiats i col·legiades que hi assisteixen
gaudeixen de l’obra en sí i, per tant, de tot
l’art que conté cada muntatge en totes les seves
disciplines (literària, interpretativa,
escenogràfica...). De l’altra, poden compartir
l’experiència que els genera, així com
les reflexions que els provoca. Poc a poc, es van teixint -entre els
actors i el públic- les possibles interpretacions sobre
l’obra i els seus personatges: algunes compartides,
d’altres més particulars.
El vicedegà del COPC, Ricard Cayuela, va moderar el
teatrefòrum. Les seves paraules reflexionen sobre la
vetllada i sobre les qualitats que conflueixen en les propostes de la
Comissió de Cultura del Col·legi:
Qualsevol espectacle
cultural en què els artistes són sobre
l’escenari, sempre hauria de poder oferir un petit espai
temporal, posterior a l’obra, on poguéssim
adreçar-nos als actors o músics per escoltar tant
les seves reflexions sobre l’obra representada com per
exposar-hi les nostres i aportar més visions sobre
l’espectacle. El teatre és sens dubte la millor
disciplina per animar un fòrum i esdevé
un autèntic regal poder veure i escoltar els
actors que ens han emocionat durant l’obra. Això
ha passat recentment amb La Mare (al teatre Villarroel) i amb Yerma (al Teatre Akademia), una
intel·ligent i creativa adaptació de
l’obra de Lorca. El muntatge, originalment amb divuit actors,
s’ha adaptat per a set actors joves i compromesos, amb una
excel·lent interpretació, i amb una original
posada en escena que combina -en el mateix espai- cambra
matrimonial i camps de conreu. Cal remarcar la fidelitat
d’aquesta versió de l’obra de Lorca, que
escrita el 1934 es trasllada en un moment no concret de
l’època contemporània.
 |
Durant
el debat que vam encetar en acabar la funció, els
psicòlegs
i psicòlogues que hi van participar van aportar algunes
preguntes i
claus interpretatives molt productives. Per exemple, es va preguntar a
l’actriu protagonista quin moment del obra li resultava mes
difícil de
superar. En la resposta, va descobrir que quelcom que sentia
l’afectava
profundament en evolucionar l’obra, però que mai
no s’havia qüestionat
el que li estava succeint fins que li vàrem fer la
pregunta. Va ser gratificant comprovar
que els actors valents i sensibles
poden descobrir variables de la seva actuació a
través de les
qüestions dels espectadors.
Els 45 minuts de fòrum van
abordar alguns dels significants més
punyents de l’obra: la simbologia del camp conreat, la
rigidesa d’un
entorn formal i conservador, la |
infertilitat en una dona a qui la societat
només assigna el paper de mare, la manca de
passió d’un matrimoni de conveniència
(en què el marit és tan fred com ella), el desig
insatisfet que obsessiona una esposa atrapada per assolir el mandat
social de cuidar el seu cònjuge... perpètuament
esperant un fill que mai no arriba, i que per ella seria
l’única sortida possible cap a una vida amb sentit.
Finalment, la
història progressa fins un moment en què la
violència comença a fer-se palesa. En el moment
culminant, Yerma decideix “matar el seu fill”
escanyant el seu marit quan aquest li nega definitivament la
maternitat, però s’ofereix per fer-li
l’amor.
La Comissió
de Cultura del COPC continuarà treballant per oferir-vos
autèntics regals com el viscut el passat 23 de
març de 2017. El proper serà el dia 6
d’abril al Teatre del Raval amb l’obra El miracle
d’Anne Sullivan. El fòrum
serà moderat per un company del Grup de Treball Psicologia i
discapacitat de la Secció de Psicologia de la
Intervenció Social del COPC i per un col·lega del
Col·legi de Pedagogs.
Animeu-vos
a venir.
Ricard Cayuela Dalmau.
Junta de Govern del COPC
|
|
|
|
|
|