La dificultat i el dolor que sent una dona en perdre el rol de mare al llarg dels anys és un dels temes que es tracten en l’obra La Mare de Florian Zeller. La versió que hem pogut veure a la Sala Villarroel de Barcelona està protagonitzada per Emma Vilarasau, Pep Pla, Òscar Castellví i Ester Cort i dirigida per Andrés Lima. 

El passat 8 de març, la Sala va convidar la Comissió de Cultura del COPC a organitzar un teatrefòrum amb la companyia, obert a la participació de tots els espectadors que van assistir a la representació. Jaume Descarrega, president de la Delegació de Tarragona del COPC i coordinador de la Comissió de Cultura, va moderar el debat. L’actriu Emma Vilarasau va destacar que, per a ella, l’obra parla d’una dona que pateix depressió per soledat  ja que

sent que totes les persones que estima l’abandonen. Tot i així, l’obra és tan oberta que es poden extreure diferents interpretacions i totes elles ser bones.

En Jaume Descarrega va afirmar que “és una obra que remou les emocions” per la intensitat en tots els papers. I va afegir que “surts del teatre amb interrogants”. I així ho van corroborar alguns dels espectadors “és una obra per començar a entendre-la la setmana vinent, s'ha de pair”.

Pep Pla va oferir un altre punt de vista, l’obra és “el crit d’angoixa desesperat d’una dona, és un no puc més”. I fins i tot apunta que més que personatges, a l’obra ells representen situacions o estats d’ànim.

El llibret de ‘La Mare’ planteja un dubte inicial: “Es pot estimar massa un fill, fins al punt de perdre les ganes de viure en el moment en què marxa de casa per fer la seva vida?”. Aquesta frase dona el tret de sortida a un representació plena d’emocions que arriben als extrems i que fan embogir la seva protagonista. “Als malalts la realitat no els importa, però sí, la veritat. Com als actors: el què passa a l’escenari és veritat, però no és real”, afirma Emma Vilarasau.