La
dificultat i el dolor que sent
una dona en perdre el rol de mare al llarg dels anys és un
dels temes que es
tracten en l’obra La Mare
de Florian Zeller. La versió que hem pogut veure a la
Sala Villarroel de Barcelona està protagonitzada per Emma
Vilarasau, Pep Pla,
Òscar Castellví i Ester Cort i dirigida per
Andrés Lima.
 |
El
passat 8 de març,
la Sala va convidar la Comissió de Cultura del COPC
a organitzar un
teatrefòrum amb la companyia, obert a la
participació de tots els espectadors
que van assistir a la representació. Jaume Descarrega,
president de la
Delegació de Tarragona del COPC i coordinador de la
Comissió de Cultura, va
moderar el debat.
L’actriu Emma Vilarasau va
destacar que, per a ella, l’obra parla d’una dona
que pateix depressió per
soledat ja que |
sent
que totes les persones que estima
l’abandonen. Tot i així,
l’obra és tan oberta que es poden extreure
diferents interpretacions i totes
elles ser bones.
En
Jaume Descarrega va afirmar
que “és una obra que remou les emocions”
per la intensitat en tots els papers.
I va afegir que “surts del teatre amb
interrogants”. I així ho van corroborar
alguns dels espectadors “és
una obra per començar a entendre-la la setmana vinent, s'ha
de pair”.
Pep
Pla va oferir un altre punt
de vista, l’obra és “el crit
d’angoixa desesperat d’una dona, és un
no puc
més”. I fins i tot apunta que més que
personatges, a l’obra ells representen
situacions o estats d’ànim.
El
llibret de ‘La Mare’ planteja
un dubte inicial: “Es pot estimar massa un fill, fins al punt
de perdre les
ganes de viure en el moment en què marxa de casa per fer la
seva vida?”.
Aquesta frase dona el tret de sortida a un representació
plena d’emocions que
arriben als extrems i que fan embogir la seva protagonista.
“Als malalts la
realitat no els importa, però sí, la veritat. Com
als actors: el què passa a
l’escenari és veritat, però no
és real”, afirma Emma Vilarasau.