|
|
Una sessió especial d'El Miracle d'Anne Sullivan |
SECCION:
Comissió de Cultura
// PUBLICAT 12/04/2017 11:39:00 |
|
|
|
 |
 |
La
sessió d’El Miracle
d’Anne Sullivan
del 6 d’abril va ser única i especial.
D’una banda,
perquè la professionalitat dels actors, la directora i els
tècnics del Teatre del Raval la van fer única i
especial
com cada dia que la representen. D’altra banda,
perquè en
finalitzar l’obra, el públic assistent va poder
tenir el
plaer de participar d’un teatrefòrum organitzat
pel
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i el
Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), al qual van
acudir en
nombrosa representació per construir un públic
que
professionalment tenia un profund coneixement de la temàtica
de
l’obra.
Desgranem, poc a poc, com cada part va
aconseguir que la vetllada fos
especial. En primer lloc, el Teatre del Raval.
 |
En
paraules de la
directora de l’obra, Empar López “cada
funció
és única, cada dia passa una cosa
diferent” malgrat
que el guió i els artistes són el mateixos.
“Aquesta és la grandesa del teatre, que et
presenta una
cosa única cada vegada”. A més, des de
fa 10 anys,
el Teatre del Raval programa teatre social, un gènere amb el
qual es visibilitza, reflexiona, i treballa temes socials, especialment
els que afecten a col·lectius en risc
d’exclusió.
Fer un teatrefòrum converteix en teatre social el que si no
seria teatre sociològic, quan la temàtica social
es
treballa amb el públic com a simple espectador.
L’ocasió va possibilitar, per tant, que el
públic
reflexionés en veu alta sobre la sordceguesa, sobre
l’educació de les persones que hi conviuen, sobre
el paper
del professional i el de la família, etc.
|
En segon lloc, els actors i el muntatge, a qui el públic va
saber agrair l’impecable i meritori treball amb un extens
aplaudiment. La narrativa, plena d’imatges
cinematogràfiques -amb diversos moments en què hi
havia
alhora diferents escenes damunt l’escenari,
però en
què només una mantenia el diàleg i
centrava
l’atenció- optimitzava l’escenari i
creixia en
intensitat a cada escena, fins al culminant final.
 |
En
tercer lloc, el teatrefòrum en si, presentat pel
vicedegà del COPC Ricard Cayuela, al qual van participar, a
més de la directora i els actors, un especialista del COPC i
una
altra del COPEC que van aportar el punt de vista científic
al
debat. En representació del Grup de Treball Psicologia i
discapacitat del COPC, Xavier
Capdevila,
psicòleg i codirector del programa de serveis per a persones
amb
sordceguesa de l’Associació Catalana Pro Persones
amb
Sordceguesa APSOCECAT.En representació del COPEC, Pilar Roca, membre
de la Xarxa d’Experts del COPEC, pedagoga, professora
d’Ensenyament Secundari i Orientadora Educativa. |
El torn de paraules va suposar un autèntic privilegi per als
assistents. Van obrir les reflexions de la directora de
l’Empar
López, que va destacar la història de
superació
personal que la situació exigeix a tots els personatges,
però especialment l’Anne i la Helen. A
continuació,
l’actriu Míriam Escurriola (que interpreta Anne
Sullivan)
va parlar de la dimensió psicològica que assumeix
l’intèrpret: “en
teatre sempre aprens, perquè sempre t’has de
preparar per
saber-te posar en el lloc d’un altre, però aquesta
vegada
especialment... perquè el personatge fa front a una
situació molt difícil només amb
algunes eines
teòriques: els manuals s’escriuen
després”. Mar Ferrer, la jove actriu
que interpreta Helen, sordcega, va descriure com se sentia a
l’obra “cada
funció em sento impotent, poc entesa. Visc com
cadascú
és al seu món, però ningú
pot estar en el
meu”.
 |
Xavier
Capdevila va reflexionar, a partir d’una pegunta de Ricard
Cayuela, sobre l’experiència personal del
professional de
la psicologia quan treballa en l’àmbit de la
sordceguesa:
“sempre hi ha
una
experiència prèvia, que posa en contacte el
professional
amb el món de la sordceguesa, i que desvetlla la voluntat de
treballar-hi. Amb el temps d’exercici professional,
l’experiència també marca un estil, una
manera de
fer. En l’Anne, en un primer moment no treballa el paper de
mediador comunicatiu a partir del vincle, cosa que ara és
fonamental, perquè no l’havia tingut durant la
infància, quan havia viscut en un orfenat.” |
Els experts van complementar el punt de vista teatral amb
cada
disciplina. Pilar Roca va remarcar una idea central, que actualment
és imprescindible per treballar en
l’àmbit de les
persones amb necessitats especials, i que l’obra feia
explícit amb unes paraules d’Anne: “Moltes gràcies per
creure en mi. Si creus en mi et sorprendré”.
La Comissió
de Cultura del COPC seguirà activa per fer
visible el maridatge entre cultura i psicologia, així com
per
enfortir el compromís amb la salut de les persones a
través de l'art, que sovint és la
màxima
expressió de les emocions. El teatrefòrum
d’El
Miracle d’Anne Sullivan n’ha estat un
immillorable exemple.
Esperem la vostra participació en les següents
convocatòries.
|
|
|
|
|
|