La V Jornada de Formació en Dol: Dol, Religions i Multiculturalitat, organitzada pel Grup de Treball Dol i Pèrdues -que forma part de la Secció de de la Secció de Psicologia Clínica, de la Salut i Psicoteràpia del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya- va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès el 12 de maig de 2017.

Des de primera hora, abans de la inauguració, ja es va fer palesa la nombrosa assistència de públic que havia convocat la Jornada, que omplia completament la Sala d’Actes Oriol Bohigas, cosa que confirma que els professionals que promouen el benestar de les persones i treballen per reduir-ne les angoixes són conscients que en una societat tan canviant com la contemporània cal actualitzar contínuament la pròpia formació i que el dol és una variable de patiment que ha de ser atesa cada vegada millor. El benestar, la salut, no s’aconsegueix -i per tant, no es pot afavorir- de la mateixa manera amb el pas del temps i menys encara quan, a més, hi ha especificitats religioses i culturals que enriqueixen encara més aquesta diversitat.

La Jornada va obrir amb el toc de mort de campanes, llarg, pesant, que va generar el context solemne per començar.

La inauguració va anar a càrrec de Josep Vilajoana, degà del COPC, Lola López, Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona i Begoña Elizalde, coordinadora del Grup de Treball de Dol i Pèrdues del COPC. Les paraules de Josep Vilajoana van transmetre els dos encàrrecs socials que han rebut els psicòlegs i psicòlogues relacionades amb el dol. El primer, “que professionals de la psicologia es facin càrrec de l’espiritualitat, especialment en els moments clau en què rebem una mala notícia en un diagnòstic,

quan hi ha una tragèdia...” ja que en una societat laica, els serveis públics d’atenció han d’actuar sense el suport de cap religió, però amb un profund coneixement de l’espiritualitat. El segon encàrrec que han rebut els psicòlegs i psicòlogues ha estat estructurar uns criteris d’intervenció en cas que “la municipalitat es faci càrrec dels cossos de les persones que moren sense dignitat, sense protecció, sense cobertures, sense família”. Actualment, ja s’està treballant en les dues direccions.

La Comissionada Lola López va contextualitzar la temàtica de la Jornada a la ciutat de Barcelona, una ciutat que “ha de recórrer el camí des de la diversitat que actualment conté la ciutat fins a la interculturalitat...”. Per tant, conscients que el sentit de la mort “és tan divers com ho són les cultures... conèixer el dol i els rituals funeraris és conèixer millor les cultures amb qui compartim la ciutat en els nostres dies”. Va remarcar que, com a conseqüència de l’exposat anteriorment, “la ciutat ha de poder adaptar els seus serveis funeraris a les necessitats de tots els seus ciutadans, de cada cultura o religió”.

A continuació, Begoña Elizalde, va tancar la presentació. Va assegurar que “com a professionals de la psicologia hem de donar una resposta professional al gran dolor que produeix una pèrdua, per posar el nostre granet de sorra per augmentar el benestar de la població.” Per això, els organitzadors de la Jornada hi “han dedicat molt coneixement, molt d’esforç, molta reflexió i molta experiència”.

La primera part de la Jornada de Formació en Dol: Dol, Religions i Multiculturalitat va abordar la naturalesa del dol des de diverses perspectives. La conferència Psicologia i religió en front el dol. Dialogant a les fronteres, a càrrec d’Octavio García, contextualitzava el dol com a un fenomen indissociable de la psicologia i de la religió. Efectivament, tant la psicologia com la religió fonamenten una anàlisi de la mort que atenua el dol, el patiment que suposa. Per tant, la psicologia o la religió són necessàries perquè les persones elaborin

el dol, perquè acceptin la mort com a part de la vida. No obstant això, va apuntar algunes conclusions molt oportunes, com per exemple que “algunes persones reelaboren les seves creences religioses durant el dol”, ja sigui per refermar-les o per posar-les en qüestió, o que “no hi ha consens en les conclusions respecte si el sentiment religiós ajuda a elaborar el dol d’un ésser estimat”, ja que “si bé és cert que les persones amb unes creences religioses més fortes hi troben més acompanyament, també semblen indicar que les seves respostes són menys adaptatives”.

La Taula rodona: Dol i transcendència a les diferents religions (I i II) va anar precedida d’una lloada projecció que va mostrar rituals funeraris del tot el món, amb la música de fons de la magnífica pel·lícula Okuribito (Departures) -en castellà, “Despedidas”-, de 2008. La Taula rodona va presentar representants de sis de les religions amb més tradició a Catalunya -el catolicisme, l’islam, el judaisme, el budisme, l’hinduisme i el protestantisme- que van detallar com entén la vida cada religió, com s’explica la mort, quins rituals hi ha durant el dol, quin sentit

tenen i quin suport reben de la comunitat religiosa les persones quan han de fer front a la pròpia mort o a la mort dels éssers estimats. L’objectiu principal de la taula era mostrar que les creences solen estar vinculades a les religions i que les religions compten amb uns referents històrics que determinen un tractament de la mort i del dol en base a la cultura. Per tant, es produeix una expressió, tan externa com interna, molt diferent en tots els casos.

Les presentacions de les taules -moderades per Miguel Perlado la primera, i per Begoña Elizalde la segona- van permetre entendre millor cada ritual i, en conseqüència, facilitar un respectuosa comprensió dels altres. En concret, el procés que es va donar, de manifestar i compartir especificitats o coincidències va resultar molt enriquidor, per tots els participants i assistents, i les directrius per als professionals molt clares i referencials.

Durant el descans que hi va haver entre les dues taules es va oferir un esmorzar amb una característica inusual però molt apropiada: pastisseria especifica pròpia de les religions presents a la Jornada, que van agradar molt.

A continuació, La Taula rodona: Dol i rituals funeraris avui en dia -moderada per Amparo Menéndez-  va tractar la mort i el dol en l’actual societat catalana, amb un objectiu “macro”, social. Les tres ponències van partir de tres perspectives d’anàlisi: la filosofia, l’antropologia i la psicologia. Per Sergio Ramos, doctor en filosofia i màster en bioètica i ètiques aplicades, “cada persona és única i fa front a la mort amb un codi de valors únic. A més, la seva família, els seus acompanyants són també únics, de manera que el que cal fer per evitar el patiment és una fórmula única” però el que sí que se sap és que prendre decisions sobre la mort estressa molt la família i l’afectat/ada, de manera que “en aquelles persones que anticipen les decisions sobre com volen morir abans de trobar-se en la situació, en un DVA (document de voluntats anticipades), es redueix l’estrès, l’ansietat i les situacions de dol, també per a la família perquè no han de prendre les decisions sense saber què voldria l’afectat, sinó només respectar-ne les seves voluntats i fer-les possibles”. Saïd El Kadaoui, psicòleg clínic, psicoterapeuta i escriptor, va abordar des de la psicologia les aportacions a la persona que feia la religió musulmana a l’hora de fer front al dol, per exemple: “la religió obliga a complir preceptes determinats davant la mort que ajuden les persones a estar-hi en contacte”. Per últim, Dolors García, va resseguir i aportar la perspectiva antropològica, de com la societat actual s’ha anat distanciant de la mort, de com, en paraules seves, “la mort és un procés biològic que afecta cada individu, però també la societat a la qual pertany el perd i, per tant, és també un procés social” que també es cerimonialitza en funció del sistema de valors i creences vigent en cada moment.

A primera hora de la tarda, la Jornada es va reprendre amb la projecció del videoclip Viva la vida, de Colplay, que recordava que la vida i la mort estan íntimament unides, i que la vida s’ha de VIURE, en majúscules. A continuació -moderada per Ricard Cayuela- es va realitzar la Taula rodona: Impacte en Dol Traumàtic, que va abordar el dol quan la pèrdua és sobtada, imprevista, ja que l’impacte emocional davant la mort anticipada, sobrevinguda, d’un ésser estimat és molt més elevat i molt més difícil d’elaborar. A més, una mort sobtada pot arribar de diverses maneres, accident, assassinat, suïcidi, que cal elaborar de forma específica per evitar conseqüències patològiques, especialment en el cas de les pèrdues per desaparicions no resoltes, tendents al trauma d’alt contingut emocional i llarg recorregut en el temps. Per tant, l’ajuda psicològica és fonamental en aquests casos i s’han generat estructures (organismes, òrgans) per proveir-la. La Jornada comptava amb una mostra molt representativa d’aquestes estructures especialitzades en dol traumàtic, per mostrar com atenen aquests serveis.

En primer lloc, Jordi Garcia, psicòleg expert en trauma i en psicologia d’emergències, va explicar un model d’intervenció en psicologia d’emergències, que té com a objectiu fonamental ordenar el caos generat i atendre les situacions d’estrès agut. Textualment, “...en un esdeveniment traumàtic, la majoria de les persones es recuperen de forma espontània, sense haver d’intervenir, perquè tenen una força interior majestuosa (...)” però “les persones són receptives en moments de crisi, i una intervenció mínima pot exercir un efecte profund sobre la conducta, immediat i a

llarg termini” i per tant, cal conèixer totes les possibles respostes humanes sota situacions d’estrès agut i vetllar perquè la cadena de successos després d’una emergència maximitzin els efectes positius sobre les víctimes. Segons el psicòleg “en situacions d’emergència les diferències culturals i religioses no són un gran impediment a l’hora de treballar, perquè ho fem en respostes d’estrès agut i les respostes d’estrès agut són universals”.

Després va intervenir Daniel Cejas, psicòleg i caporal en cap de l’Oficina d’Atenció als Familiars de Persones Desaparegudes dels Mossos d’Esquadra, una oficina pionera (i única) que atén els casos de desaparició de persones a Catalunya. Si bé és cert que el 98.75% de les 3.500 desaparicions que hi ha anualment a Catalunya es localitzen, 40 persones anuals desapareixen indefinidament. Cejas va explicar les fases psicològiques que pateixen els familiars dels desapareguts: primer, una fase de negació, que és beneficiosa per l’afectat, perquè atenua les seves emocions. Segon, la fase de ràbia, culpa, ira, contra un mateix, contra el desaparegut. Tercer, la fase de la contínua formulació d’hipòtesis que expliquin la desaparició. Quart, la depressió, l’acceptació d’una hipòtesi realista per abandonar la recerca. El psicòleg va transmetre la necessitat de tancar el cas: “...amb un petit ritual d’acomiadament, perquè això fa que la família finalment accepti la desaparició sense tenir una confirmació de mort definitiva”.

Per tancar la taula, Lourdes Fernández, psicòloga clínica especialitzada en dol traumàtic al Instituto Anatómico Forense de Madrid (2010-2014) va respondre les preguntes: “el dol és una cosa natural que s’elabora sense ajuda? Per a què necessitem un psicòleg?” gràcies a l’exposició de casos que ha anat recollint al servei perimortem on treballa, al qual s’adrecen els familiars dels difunts abans de les 24 hores de la seva mort. Tota l’exposició va justificar la vital importància del paper dels psicòlegs en aquest servei, i amb continuïtat, perquè “si no, el temps no tendeix a resoldre el problema, sinó que l’agreuja (...) i es cronifica”. La psicòloga va exposar que el paper del psicòleg és fonamental perquè pot avançar escenaris que permeten que la família els assumeixi amb més naturalitat.

L’última taula rodona de la Jornada, Dol Multicultural a la Sanitat -moderada per Claudia Campra- va abordar el tractament del dol en les institucions sanitàries, hospitalàries i ambulatòries. Tot i que no és el seu objectiu, els hospitals es troben sovint en la situació de comunicar la defunció d’un pacient a la família, o anticipar-ne la possibilitat. Van ser presents a la taula la Dra. Pilar Orozco, metgessa de Família del CAP Gòtic, Cristina Bierge, psicooncòloga de l’Hospital Duran i Reynalds, Jorge Tizón, psiquiatra, psicoanalista i neuròleg. La Dra. Orozco va fer un retrat del mapa sociocultural de la zona que abasta el CAP Gòtic, on ella treballa. Va explicar com de lluny estan els protocols i els temps de visita previstos de la realitat si es vol donar un bon servei, com és el cas. Va il·lustrar la seva ponència amb diversos casos clínics, tant d’immigrants econòmics com d’europeus. Cristina Bierge va emfatitzar en com un diagnòstic per càncer suposa un gran sotrac emocional per la persona que el pateix i va subratllar que moltes pèrdues comencen aleshores, en aquell mateix moment. Ella atén pacients fonamentalment d’aquí, perquè el càncer continua sent una malaltia de gent gran i els immigrants són joves. Seguidament, El Dr. Tizón va exposar el que ell mateix va resumir en un enunciat: remarcar la importància que té formar-se i seguir formant-se en els dos camps que havia treballat la jornada: el primer, l’atenció en els processos de dol; el segon, en l’atenció a la multiculturalitat -en general- i especialment, i molt més encara, en els processos de dol perquè, segons el doctor, encara hi ha molt per aprendre quan la diversitat cultural no més només conscient, explícita, sinó també inconscient, implícita. El resultat dels dos factors són les múltiples conseqüències que tenen els processos de dol: conseqüències biològiques, psicològiques, socials i antropològiques, que a consulta condueixen o bé a la integració del dol (sense intervenir, o assessorant psicològicament) o bé a la medicalització, però cadascuna de les 3 possibles intervencions del professional cal fer-la segons uns indicadors que són específics per a cada cultura.

Va cloure la V Jornada de Formació en Dol: Dol, Religions i Multiculturalitat el vicedegà del COPC -Ricard Cayuela- que va destacar la bona feina feta pel Grup de treball Dol i Pèrdues, grup de treball que satisfet amb la qualitat i l’afluència de la jornada ja està pensant en una continuïtat no gaire llunyana. El vicedegà, que també va agrair l’esforç del equip d’ organització del COPC, va significar la importància dels grups de treball del col·legi, l’“autèntic cor de la institució”. Així mateix va evidenciar que “les conclusions de la jornada serien en tot cas les

pròpies i de cadascú”, ja que l’objectiu de la jornada havia estat proveir dels elements per arribar-hi. La jornada va gaudir d’una emotiva cloenda musical amb la magnifica interpretació de la soprano María Cano.