La Comissió de Cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya va vehicular, el passat 27 de juny, la participació del COPC a la campanya de commemoració del Dia Mundial de les Persones Refugiades que organitzava l’Ajuntament de Barcelona.

L’activitat que es va programar per tal d’estendre els valors que les persones refugiades necessiten en els territoris d’acollida va ser un cinefòrum amb la projecció de La llum d’Elna, una coproducció de Televisió de Catalunya de l’any 2016, que va comptar amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha estat recentment estrenada el passat 31 de març.

La pel·lícula -que es pot veure a la carta al web de Televisió de Catalunya d’aquest enllaç- segueix la història de La Maternitat d’Elna, una institució humanitària fundada l’any 1939 a Elna (el Rosselló) on van néixer 600 fills de dones exiliades de la Guerra Civil espanyola. La història de La llum d’Elna comença l’any 1942, quan després de tres anys tornant la dignitat a les mares internades als camps de refugiats i salvant les vides dels seus nadons, la maternitat d'Elna rep l'ordre de tancament de les autoritats franceses. La seva directora, Elisabeth Eidenbenz, les seves col·laboradores i les mares a qui han ajudat, faran tot el possible per impedir-ho com una lluita col·lectiva més en favor de la pau i de la dignitat de les persones.

Després de la projecció va començar el cinefòrum sobre La llum d’Elna, que va comptar amb la presentació i moderació de Jaume Descarrega, vicedegà segon del Col·legi i president de la Delegació de Tarragona del COPC, amb la directora de la pel·lícula Sílvia Quer i amb la productora executiva Míriam Porté. I tal com era de preveure a causa de la qualitat i la temàtica de la pel·lícula, el debat va allargar-se amb profundes, intenses i emotives reflexions que la pel·lícula havia desvetllat amb una narrativa corprenedora.

La màgia, un fil conductor del llargmetratge, va aparèixer durant les intervencions, ja que cadascuna va partir d’una imatge o d’una idea de la pel·lícula, cosa que demostra la quantitat de temes que el llargmetratge desenvolupava i que van connectar amb el públic. Precisament per això es fa difícil reproduir les intervencions del públic, perquè desvelen parts de l’argument, però el lector del PsiAra sempre pot parar en aquest paràgraf la lectura del present article i clicar l’enllaç que permet veure la pel·lícula abans de seguir llegint.

Va obrir el torn de paraules el vicedegà segon Jaume Descarrega amb una resumida però extensa presentació del currículum de Sílvia Quer i Míriam Porté. Després va reflexionar sobre la màgia i la llum de la pel·lícula i fer una pregunta introductòria per encetar el debat, que es va il·luminar intensament. Es va parlar sobre la pel·lícula, sobre els seus personatges, sobre la guerra, sobre els refugiats, sobre psicologia. Recollint algunes de les coses que es van dir sobre cada àmbit es pot descriure coherentment la profunditat del debat, cosa molt habitual als fòrums de la Comissió de Cultura gràcies a les aportacions les persones amb formació en psicologia.

 
Sobre la pel·lícula:

“La llum, a la pel·lícula, és l’esperança (inicialment, s’havia de titular la llum de l’esperança), i vol ser un homenatge a totes les Elizabets” -la protagonista de l’obra- “que són la generositat en majúscules”.

“La pel·lícula combina elements reals, històrics, amb un guió de ficció per comunicar el context real, la crítica, la denúncia, d’una manera diferent que un documental”

 

Sobre els personatges:

“Pat representa la màgia. El que comença a succeir, el contacte amb altres dos nens que venen de fora.. ... que vagi perdent durant la pel·lícula”

“Una part de la força d’Elizabeth prové del grup, que la retroalimenta. Ella és una líder, però sola no pot”

“Elizabeth i Victòria ataquen el conflicte de forma diferent. Elizabeth, des de la generositat, fent que es mantingui l’esperança. Victòria, en canvi, assumeix la lluita armada. Al final, una assumeix la visió de l’altra”

“Victòria és un personatge inspirat en Neus Català”

 

Crítica:

“Un personatge francès, a la pel·lícula, diu: jo miro pels meus. Pels altres no puc preocupar-me. Com n’és de, això, de contemporani”

“De vegades cal veure fins a quin punt som víctimes o botxins per omissió”

 

Sobre què és real, biogràfic, a la pel·lícula

“Elizabeth era el puntal de la Maternitat, xo sempre havia dit que no hauria pogut sense aconseguir res sense la lluita col·lectiva, de tot l'equip. Explícitament va deixar dit q la maternitat era un projecte col·lectiu, i que no volia ser protagonista de cap biografia”

“Hi ha diverses frases que es declamen a la pel·lícula que són reals. Per exemple, la frase de la dona jueva deportada: ‘No ens oblideu, som éssers humans’, o ‘tots naixem igual, tots som el mateix’ “

“Persones, actualment vives, que van néixer a la maternitat d’Elna diuen: ‘mi madre me dio la vida, la maternidad la Leche y Elizabeth la esperanza en el genero humano’ “

 

Sobre psicologia:

 “Les dones que arriben a la maternitat estan desfetes, però Elizabeth les ajuda a construir l’autoestima dient-los: la pèrdua no serveix”

“Elizabeth, com en una ‘prototeràpia’, ‘tracta’ la depressió d’Aurora quan perd el fill i se sumeix en el desànim”

“La llar de foc, sempre encesa, era el primer que veien les dones quan arribaven a la maternitat. Totes ho recorden amb una gran emoció, com el primer pas de la recuperació, perquè metafòricament els deia: aquí et cuidarem, aquí estarem per a tu”

 

Per acabar, Jaume descarrega va agrair la presència i generositat de Sílvia Quer i Míriam Porté i va cloure l’acte amb una cita de Freud: “Tot allò que promou el desenvolupament de la cultura, treballa també contra la guerra”, cosa que la Comissió de Cultura del COPC s’ha pres al peu de la lletra.