Una recerca de l’Observatori de les Altes Capacitats de la UNED confirma que només un terç dels infants detectats amb altes capacitats intel·lectuals són nenes

UNA RECERCA DE L’OBSERVATORI DE LES ALTES CAPACITATS DE LA UNED CONFIRMA QUE, QUAN LA VALORACIÓ ES FA A TÍTOL INDIVIDUAL, NOMÉS UN TERÇ DELS INFANTS DETECTATS AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS SÓN NENES. AQUESTES NO PRESENTEN DIFERÈNCIES RESPECTE ELS NENS EN TANT QUE NENES I TENEN, EN ALGUNS CASOS, MILLORS HABILITATS EN APTITUDS QUE TRADICIONALMENT S’ASSIGNA ALS NENS.

INTRODUCCIÓ

En la recerca efectuada pel Dr. Angel Guirado, psicòleg i director de l’Observatori de les altes Capacitats a la UNED, es confirma que es detecten més nens amb altes capacitats que nenes. Segons l’IDESCAT, el 2016, la població amb altes capacitats entre 0-15 anys era del 17,78 % de nens/nois i de 16,06 de nenes/noies, per la qual cosa es produeix un insignificant diferencial d’1,72% a favor dels nens.

Aquesta recerca ha partit d’una població total de 402 alumnes diagnosticats, i amb una mostra de 100 casos escollits a l’atzar que pretén analitzar el percentatge d’altes capacitats per sexe, segons l’edat de detecció i les aptituds diferencials entre uns i els altres (nens-nenes). El període de recollida de la informació s’ha fet des de l’any 2010 al 2017.

Hipòtesis

S’ha partit de les tres hipòtesis de treball següents:

1. Si la ràtio de nens i nenes a les escoles és, aproximadament, del 50 per cent per a cadascun d’ells (vegeu l’índex de població per sexe el 2016), seria d’esperar, en conseqüència, una igual o equivalent distribució en la detecció d’aquests nens i nenes. La hipòtesi seria que hi ha igual percentatge de detecció entre ambdós sexes.

2. Tradicionalment s’han assignat determinades habilitats als nens i a les nenes, de forma diferenciada, segons els rols socials. Seria d’esperar que, per efectes d’estimulació i segons els models educatius derivats dels estereotips, que els nens destaquessin en habilitats tradicionalment associades al rol masculí i que les nenes ho fessin respecte als rols femenins. La hipòtesi a confirmar és que observarem diferències significatives en variables intel·lectuals tradicionalment assignades als rols masculí i femení perquè s’estimulen i perquè són les que es detecten. Una segona hipòtesi, complementària a l’anterior, és que les nenes dominarien en les aptituds tradicionalment femenines i que serien més creatives en factors narratius i lingüístics, mentre que els nens ho serien en els tradicionalment masculins i en la creativitat gràfica.

3. Qualsevol detecció és més efectiva si es fa precoçment perquè això permet una adequació dels processos d’ensenyament a les singularitats intel·lectuals. El desconeixement general de les altes capacitats provocaria un retard en la detecció i la pèrdua d’oportunitats per estimular les capacitats en la fase de màxima plasticitat cerebral. La hipòtesi a confirmar és que es detecta massa tard, per sobre dels vuit anys.

Metodologia

La metodologia ha consistit a convertir les dades en QI i en PC, per nois i noies, prenent com a referència una estimació de la desviació típica en cada variable. En el cas de les escales QI aquesta desviació és de 15 punts mentre que la del PC és de 10. Els instruments utilitzats han estat els resultats obtinguts en les proves WISC-IV, el BADyG, el RAVEN, el PIC o CREA.

RESULTATS

1. De les 100 casuístiques estudiades, el 66 % són nens i el 34 % nenes. (gràfic nº 1). De cada tres alumnes, dos són nens. Hipòtesi refusada o nul·la. Hem comprovat que, malgrat l’equilibri en la distribució entre els grups de nens i nenes, aquesta no es manté en la detecció. Es confirma que es detecten més nens que nenes.

Gràfic nº 1. Percentatge de deteccions i de valoracions en nens i nenes.

2. Les aptituds relacionades amb els perfils que conformen les altes capacitats, s’ha observat que, globalment nens i nenes, en Comprensió Verbal (CV QI 132 ) s’obtenen millors resultats que el Raonament Perceptiu (RP QI 129) sense diferències significatives entre els dos grups. També s’obtenen millors resultats en la Memòria de Treball (MT QI 119) que en la Velocitat de Processament de la Informació (VP QI 113), també sense diferències significatives. La CV i el RP són els factors més saturats d’Intel·ligència general o factor G. (Gràfic nº 2).

Si comparem entre nens i nenes, observem que els nens puntuen millor en Comprensió Verbal (CV QI 133) que les nenes (CV QI 130 ) sense diferències significatives. En Raonament Perceptiu (RP) obtenen valors equivalents (QI 129). En canvi, en Memòria de Treball (MT) i en Velocitat de Processament (VP) les nenes obtenen millors QI que els nens ( nenes MT QI 122, nens 118) i VP ( nenes QI 117 i nens QI 111).

La hipòtesi plantejada és refusada o nul·la. No es donen aquestes aptituds diferents segons els estereotips socials assignats als nens i nenes. S’esperava millors nivells lingüístics entre les nenes i millor raonament perceptiu en els nens, cosa que no ha estat així.

Gràfic nº 2. Aptituds segons l’escala Wechsler per a nens (WISC-IV)

En la resta d’aptituds s’han comparat els resultats obtinguts en Raonament Abstracte (RA), Raonament Lògic (RL), Raonament Analògic (Rana), Problemes Numèrics (PN), Matrius Lògiques (ML), Càlcul Numèric (CN), Completar Oracions (OC), Figures Girades (FG), Memòria Auditiva (MA), Memòria Visual (MV), Memòria Immediata (MI), Atenció (A), Creativitat General (C), Creativitat Narrativa (Cnar), Creativitat Gràfica (Cgr) i Sèries Numèriques (SN). Els resultats han estat els de la taula (Taula nº 1) següent:

NENES

RA	RL	Rana	PN	ML	CN	OC	FG	MA	MV	MI	A	Cnar	Cgr	C	SN
1743	2863	2622	2705	2829	1700	2816	2326	1476	1189	800	2467	2484	1290	1880	728
20	31	31	31	31	22	31	31	18	17	15	31	18	18	28	9
87	92	84	87	91	77	90	75	82	69	53	79	64	71	67	80

NENS

3980	5222	4906	4957	4818	3338	4902	4810	2911	2505	1324	3895	1771	2119	3582	1636
46	60	59	58	59	39	58	61	39	38	23	53	29	30	53	20
86	87	83	85	81	85	84	78	74	65	57	73	61	70	67	81

Taula 1. En verd, diferències no significatives. En groc, diferències significatives.

S’observen diferències a favor de les nenes en Raonament Lògic (diferència significativa), Completar Oracions, Memòria Auditiva i capacitat d’Atenció. En canvi, els nens són millors, en Càlcul Numèric (Gràfic nº 3)

Les nenes, alhora, són millors que els nens, significativament, en les respostes a Matrius Lògiques (Raonament Lògic). Aquesta aptitud, altament saturada de factor G, té una important aportació de percepció visual lliure d’influències culturals i d’aprenentatge. El nombre de subjectes ( N 66 i N 34 ) valorats condicionen els resultats que poden canviar i caldrà ser curosos en la interpretació dels resultats. La resta de valors no mantenen diferències que calgui tenir en consideració, cosa per la qual les podem donar per equivalents.

Gràfic nª 3. Aptituds Diferencials i Generals per a nens (BADyG).

En relació a la Creativitat les nenes milloren als nens en les tres variables sense que existeixin diferències significatives entre els grups. (Gràfic nº 4) Els resultats obtinguts en percentils són els següents (taula nº 2):


	Creativ.	Cnar	Cgr	C
noies		64	71	67
nois		61	70	67

Taula nº 2. Percentils en creativitat entre nens i nenes

Vistes les equivalències en els resultats, la hipòtesi quedaria refusada o nul·la. No obstant això, en raonament lògic les nenes han obtingut uns millors resultats que els nens.

Gràfic nº 4. Resultats als qüestionaris de creativitat CREA i PIC.

3. Les edats de detecció són equivalents entre els nens i les nenes, però de mitjana es produeix als 9 anys (gràfic nº 5). Cal interpretar el resultat quan es tracta d’una mitjana aritmètica. Globalment, s’observa que la concentració és més alta en el tram comprès entre els 7 i els 9 anys i ben distribuïda per anys. Comparativament entre nens i nenes observem que els nens els distribueixen de forma més equilibrada entre els 5 i els 8 anys, mentre que les nenes presenten un petit descens al voltant dels 6-7 anys i amb una distribució en forma de U (Gràfics nº 6,7,8) i (Taula nº 3). No trobem que aquestes diferències siguin significatives pel fet de ser una mostra reduïda. La hipòtesi es confirma. Es detecten tard.

		Nens
Edat	7	8	9	10
Frq	9	10	10	7


		Nenes
Edat	7	8	9	10
Frq	7	3	6	6

Taula nº 3. Distribució de la detecció per edats

Gràfic nº 5. Edat de detecció i de valoració en nens (vermell) i nenes (blau)

Gràfic nº 6. Freqüències de detecció per edats en nenes

Gràfic nº 7. Freqüències de detecció per edats en nens

Gràfic nº 8. Total de deteccions per edats

COMENTARIS ALS RESULTATS i CONCLUSIONS

1. En relació al percentatge entre nens i nenes detectats i per als quals la família ha demanat una valoració psicopedagògica integral, la diferència entre el nombre de nens i de nenes detectats és significativa i lluny de la realitat natural que els distribueix, aproximadament, a parts iguals. Això no és així i es produeix una diferència substancial que posa de relleu l’existència d’estereotips que provoquen aquest desajustament, per expectatives i falses creences, i que es refereixen sobretot a:

La percepció i valoració d’indicadors de la possible presència de les altes capacitats que afecten la detecció. Existeix tendència a observar de forma diferent i a valorar en conseqüència també diferent si el subjecte és nen o nena. Les nenes poden passar més desapercebudes entre els membres de la família o a l’escola per la confusió en les conductes que manifesten i que es consideren normals en elles i no en ells (parlar aviat, per exemple). Es dona, per tant, un biaix sobre allò que es considera una conducta intel·ligent potencialment superior a causa dels estereotips socials sobre el que poden o que són més capaços de fer els nens i les nenes. Aquesta condició de rol, sobre allò esperat que encaixa en les expectatives socials i que determinen el valor que es dona a les conductes o aprenentatges observats, influeixen directament en la detecció/petició de valoració psicopedagògica. Aquesta barrera afecta d’igual manera a mestres i a famílies. Aquesta expectativa de rol funciona com a filtre perceptiu de la realitat.

2. Amb relació a les variables intel·lectuals, la comparació entre nens i nenes permet concloure transitòriament que no existeixen habilitats diferents entre els dos grups, en general. Fins i tot, les expectatives de rol podrien fer pensar que els estímuls diferencials rebuts ajudarien en una configuració diferent que acomplís finalment amb les expectatives. Observem que això no és ben bé així. Quedaria transitòriament modificat el mite que fa creure que les nenes són millors en llengües i els nens ho són en lògica i matemàtiques. Els resultats constaten que, sense que les diferències siguin significatives, existeixen més diferències a favor de les nenes. Sobretot les nenes milloren els nens en factors tradicionalment masculins, com són el Raonament Lògic i la Memòria de Treball. Contràriament, els nens puntuen millor en Comprensió Verbal, un factor que tradicionalment s’ha assignat a les nenes.

En les aptituds diferencials tampoc no hem trobat resultats que confirmin, en general, i de manera clara i àmplia, l’existència d’aptituds assignades tradicionalment als nens i a les nenes. Tampoc no s’han trobat diferències en creativitat, malgrat que, per apartats, les nenes puntuen millor en creativitat narrativa i en gràfica. Aquesta darrera valoració contradiria, en part, les creences existents al respecte sobre la capacitat creativa d’uns i altres.

3. En relació amb l’edat estem convençuts que la detecció és una mica tardana i desaprofita els anys de màxima plasticitat cerebral. Concretament entre els 5 i els 8 anys es concentren la major part de les deteccions, però amb una distribució allargada. Observem també un petit repunt en la detecció en l’adolescència provocat per un descens en el rendiment i per l’aparició de conductes d’adaptació als nous rols socials. Entre les nenes observem una menor detecció, una davallada, als 6-7 anys mentre que entre els nens es dona entre els 8 i els 10 anys. Altrament, és una realitat preocupant el fet que es perdin molts nens i nenes amb altes capacitats per la manca d’una correcta i precoç detecció.

PROPOSTES i RECOMANACIONS

- Aplicar de forma extensiva i precoç els protocols de detecció, de manera extensiva a tots els alumnes del cicle inicial d’educació primària, i aplicar posteriorment instruments estandarditzats de valoració, sobre aptituds i creativitat. Els resultats s’haurien d’interpretar amb informació contextual, les variables psicosocials i escolars.

- Cal avançar l’edat de detecció. És clau per no perdre les oportunitats que ofereix un cervell en procés de maduració. Un cervell amb alta plasticitat ha de poder ser estimulat adequadament i en període idoni perquè es desenvolupi d’acord amb el seu potencial intel·lectual.

- Diversificar les activitats, amb suports de variada procedència perquè els dos hemisferis cerebrals, dret i esquerre, i els estils associats en el processament de la informació, permetin un treball conjunt i complementari. S’han de combinar formes de treball amb suports visuals, gràfics, d’imatge, amb els processos de reflexió que impliquin seqüenciació i ordenació de les idees, abstracció i ordenació lògica. És la síntesi i la interacció dels dos hemisferis per a la màxima eficàcia el que permet un disseny apte per a tot l’alumnat.

- Dissenyar programes d’intervenció que impliquin l’ús de les múltiples intel·ligències existents, per a tots els alumnes, i posar especial èmfasi en aquells alumnes que presenten altes capacitats intel·lectuals complexes per als que s’intensificaran, amb ajustaments específics, programes d’excel·lència educativa.

- Finalment, la mostra reduïda amb què s’ha treballat aconsella ser prudents en les conclusions a pesar que marquin una tendència a tenir en compte. En el futur cal seguir estudiant aquests resultats amb mostres més àmplies de població escolar i amb l’ús d’instruments de detecció i d’anàlisi de dades més precisos.

Girona, 27 de juny de 2017

Dr. Àngel Guirado i Serrat

Observatori de les Altes Capacitats Intel·lectuals. CA UNED Girona

Contacte:

aguirado@girona.uned.es

Twitter: @aguiradoserrat