|
 |
El
25 de setembre, organitzat pel GT Anàlisi i
promoció de la psicologia coaching de Girona de
la Secció de Psicologia Coaching del COPC, la
Biblioteca
pública Carles Rahola de Girona va acollir la
projecció de la pel·lícula Esta tierra
es mía (1943), de Jean
Renoir. El cicle de cinefòrums sobre psicologia coaching i
processos vitals que l'emmarcava, parteix del visionat d’una
pel·lícula per facilitar
elements de reflexió sobre els processos |
vitals
i fonamentar si cal
afrontar-los amb un enfocament
proactiu o reactiu. En aquesta ocasió el cinefòrum
va tenir un debat molt
ric i divers, gràcies
a una nombrosa assistència al voltant de 40
persones.
Per
entrar en context, un breu resum de Esta tierra
es mía.
En una ciutat de la França ocupada per
l’exèrcit alemany durant la Segona
Guerra Mundial, un mestre solter que viu amb la seva mare, Albert Lory,
ha
adquirit
 |
fama
de covard arran de la
seva actitud durant els bombardejos. Albert
manté una relació d’amistat amb una
companya de feina i veïna seva, la Louise
Martin, i el seu germà Paul, membre molt actiu de la
resistència francesa. La
trama comença quan George Lambert, amant de Louise, denuncia
el seu germà Paul
a l’exèrcit nazi, perquè pensa que la
pau
només arribarà quan els francesos
abandonin la resistència a l’ocupació
alemanya.
Quan Albert se n’assabenta, transformat
per un rampell d'indignació, va a buscar George just en el
moment en què,
penedit, se suïcida. Albert, és acusat injustament
d'assassinat i portat a
judici, on investit d'una serena dignitat i un valor desconegut per
tots, pronuncia un memorable al·legat a la
llibertat que
encén els seus conciutadans. Advertint
el perill de revolta, el comandant nazi, el Major Erich von Keller,
li proposa un tracte: si cessa en el seu al·legat i deposa
la seva actitud en
el judici, li garanteix un veredicte d'innocència. De retorn
al tribunal,
Albert manté el discurs i arenga als seus conciutadans. |
Cal
destacar que, malgrat que la pel·lícula ja
té 74 anys i el
context és completament diferent a l’actual, es
pogueren establir molts
paral·lelismes amb la situació que
s’està vivint a Catalunya en la mateixa
setmana de la projecció: forces de l’ordre entrant
a les impremtes, inhibició
dels canals de comunicació, repressió de la
voluntat de la ciutadania, ús
preventiu i generalitzat de la força prèvia al
possibles delictes tipificats...
cosa que fonamenta un discurs final del protagonista en defensa dels
drets
fonamentals.
Cal
remarcar també que la Secció de Psicologia
Coaching del COPC
havia escollit la pel·lícula diversos mesos abans
que la cojuntura permetés
establir els esmentats paral·lelismes, però la
coincidència temporal amb els
fets d’actualitat va fer que el debat posterior entre els
assistents fos molt
intens i participat. En general, hi va haver consens al voltant de la
idea
que els temps canvien, però les formes de
repressió són les mateixes.
|
