El passat 10 de novembre de 2017 es va celebrar la Jornada assistència sexual: Un repte davant les persones amb diversitat funcional, organitzada pel GT Psicologia i discapacitat de la Secció de Psicologia de la Intervenció Social a l’auditori del Museu Marítim de Barcelona. La jornada, dirigida als professionals, permetria conèixer i aprofundir en els models actuals d'assistència sexual que hi ha al nostre territori, i es va concebre com un espai per plantejar i resoldre dilemes a partir del debat entre les parts.

A mode d’introducció, la sexualitat és un constitutiu fonamental de les persones, de totes. Les persones amb diversitat funcional, o algun tipus de discapacitat, també tenen dret a viure una sexualitat plena i satisfactòria malgrat moltes d’elles no poden desenvolupar ni exercir lliurement la seva pròpia sexualitat per múltiples factors, i han de superar barreres que corresponen a tabús sociofamiliars o altres barreres resultat de la falta d’accessibilitat i suports adequats. La figura professional de l’assistència sexual s’està imposant com una resposta a aquesta realitat.

La jornada va progressar des d’un discurs predominantment teòric cap a un d’aplicat. Presentada i moderada per la col·legiada i membre del GT Psicologia i discapacitat  Gemma Deulofeu, la taula que va obrir l’acte versava sobre Models i perfils d’assistència sexual amb les ponències d’Antonio Centeno i Maria Clemente. Per Maria Clemente, la figura de l’assistent sexual està encara en construcció, i per tant, no sobra el punt de vista de ningú que actualment hi estigui implicat. Segons el seu punt de vista, l’assistent sexual, tal com va declarar, “no fa sexe, el sexe està fet. L’assistent només permet accedir-hi, permet, quan cal, poder-ho demanar”. Per Antonio Centeno, en canvi, la mirada no ha de ser simplement desestigmatitzada i desestigmatitzant, sinó que cal ser militant de la vida lliure i del propi cos, i explorar-ne totes les possibilitats, sigui com sigui el cos de cadascú. En el desenvolupament d’aquesta primera taula, en un debat que va sorgir entre dos models d’intervenció, es va posar de manifest una mancança central en l’àmbit de l’assistència sexual: l’assistència sexual, encara molt incipient a Catalunya, no ha construït un marc teòric i, posteriorment, legal que orienti i emmarqui la praxi dels assistents sexuals. Pel que fa al marc teòric, les aportacions de les posteriors meses de la jornada començaren a desenvolupar-lo i a entendre els diversos models d’intervenció com a complementaris. Els models d’intervenció han de servir per orientar (no restringir o dictaminar) la praxi, alhora que han de donar la llibertat d’escollir el model que s’ajusta millor a cada usuari, a cada necessitat i a cada preferència.

La segona mesa, que va començar després de la pausa i va ser moderada per la col·legiada i membre del GT Psicologia i discapacitat Olga Pont, abordava El rol professional de l'assistent sexual. Els ponents foren Rut Raventós i Teo Valls, que van parlar des de la seva particular experiència fent explícita la seva voluntat de no generalitzar. Precisament, el que la seva intervenció sintetitzava és que cada cas és cada cas i s’ha de concebre i tractar específicament, que no es pot -ni és positiu- categoritzar    i    aplicar    regles    generals.  Ambdós

Va obrir la taula Teo Valls, que va entrar en el món de l’assistència sexual provinent de l’assistència personal. Per a ell, va ser progressiu, però senzill d’entendre que l’assistent és un pont: “si un assistent personal és les mans d’una altra persona per a les tasques quotidianes (escriure un mail, menjar, vestir-se..), un assistent sexual és les mans d’una altra persona per practicar sexe”. Per Teo “en la part quotidiana hi ha situacions més difícils de resoldre que en la part sexual”, però és necessari que no sigui la mateixa persona qui sigui les mans en l’àmbit personal i l’esfera sexual íntima. Segons ell, és important que hi hagi molta més informació sobre l’assistència sexual, perquè si no “la desinformació genera por en l’usuari i necessita més vincle personal per tenir prou confiança”.

Rut Raventós va explicar la seva experiència com a assistent sexual en un equip terapèutic de 3 persones, en què les altres dues són psicòlogues. Segons va declarar “és un problema social que ens plantegem els límits de l’assistència sexual: són només problemes ètics, i l’accés a la plena sexualitat és un dret. Les necessitats bàsiques han d’estar cobertes en totes les persones”. Per tant, els límits no són un problema, i cada assistent sexual pot marcar-se els seus. Segons va dir, “això pot suposar que algun usuari no sàpiga ben bé què és el que pot fer, quin és el paper de l’assistent”, ja que habitualment s’hi suma molt de desconeixement. Per tal de respondre-hi, actualment Rut Raventós està escrivint unes bases que “fonamentin el paper de l’assistent sexual i dels usuaris”, que espera que puguin ser un suport per demanar subvencions públiques properament. Finalment, va diferenciar entre l’assistència sexual i un acompanyament íntim eròtic, que pot ser una molt bona eina per a moltíssimes persones sense cap discapacitat física, ja que “de vegades, és més limitant un bloqueig emocional que una diversitat funcional”.

A continuació, la mesa de testimonis presentada pel col·legiat Xavier Capdevila Experiències amb assistents sexuals va donar la paraula a Clara Cos, al Marcos i a Oriol Roqueta. Clara Cos forma part d’una institució que gestiona pisos tutelats. Va remarcar que els assistents personals dels pisos fan moltes intervencions sexuals (recordar com es col·loca un preservatiu, ajudar a trucar la parella per quedar, aconseguir un espai íntim per trobar-se,treure la roba o col·locar-los en una posició concreta, etc.). De vegades,  l’equip es  trobava  amb  una  disjuntiva

1. La sexualitat és un dret personalíssim. Una sentència del Tribunal Constitucional remarca que vigilar massa una persona perquè no pugui exercir-la vulnera la seva intimitat.

2. La OMS dona suport a aquesta interpretació: la sexualitat forma part de la salut; una sexualitat activa és bona per la salut.

3. El Codi Civil acota les funcions del tutor. El tutor ha de donar el que creu que necessita els seu tutoritzat, però no pot opinar sobre les drets personalíssims, ni pot opinar sobre el que cada persona pot fer sobre si mateix.

La institució, en funció d’aquest punts, va incloure l’apartat de sexualitat en els plans de suport, el document que concreta què es dona a cadascun dels residents als pisos tutelats. En Marcos n’era un exemple, i va explicar el suport que li donava la institució per als seus encontres sexuals: trucar, assignació de pressupost, acompanyament al lloc de trobada, acompanyament per tornar a casa, etc.

L’última intervenció de la taula va anar a càrrec d’Oriol Roqueta, advocat, que necessitava assistència per practicar sexe, sol o en parella. Per ell, l’assistència sexual és únicament el dret a accedir al propi cos, que en el seu cas no pot fer per si mateix. El dret a accedir al propi cos inclou poder experimentar què es vol, quan i com. Per això, poder triar la persona és fonamental. L’assistència sexual hauria de ser un dret per tenir una vida plena i digna, ja sigui per accedir al propi cos o per poder-lo compartir amb els altres.

Finalment, Eduardo Brignani, coordinador del GT organitzador de la Jornada, va cloure-la recollint idees i aportacions de cadascun dels ponents. Va reflexionar sobre el poder de la paraula, que sempre va abans de tota experiència. La paraula, clarifica, destapa és reveladora i develadora. La paraula, en paraules seves, “és reveladora perquè posa de manifest una necessitat, un dret, no una postura terapèutica. Expressa quelcom tan natural com natural és viure”. D’altra banda, també va reflexionar sobre la discapacitat apresa, el  “tu no pots”.  Brignani

En definitiva, la Jornada va satisfer totes les expectatives dels assistents, un nombrós públic que omplia la sala, i va ser molt ben valorada per públic, organitzadors i ponents. 

Teniu més fotos de la jornada en aquest enllaç.