Després
del primer any de
funcionament del Pla de Salut Mental de Barcelona,
l’Ajuntament es centra en
tres nous eixos per continuar desenvolupant-lo
El
31
d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat
l’informe monogràfic La salut
mental a Barcelona, fet que coincideix amb el primer any
d’execució del Pla de
Salut Mental de Barcelona. El Col·legi Oficial de Psicologia
de Catalunya és
una de les entitats que es troben en el comitè elaborador
d’aquest pla.
 |
Les
primeres conclusions que es desprenen de l’informe
són que Barcelona crearà nous espais per millorar
la detecció de problemes de salut mental entre el jovent.
Entre
2011 i 2016 s’ha registrat un
augment dels problemes de salut mental, sobretot
entre les noies
adolescents i els homes adults.
Entre
el 10% i el 20% de la població de Barcelona,
aproximadament, té algun problema
de salut mental. Les xifres, de
fet, han empitjorat en els últims anys, segons les dades de
diversos estudis
que l’Ajuntament ha recollit en l’informe
monogràfic
La salut mental a Barcelona. El
gènere i sobretot la situació
socioeconòmica expliquen en gran part el risc de
desenvolupar algun problema
d’aquest tipus.
Segons
ha apuntat l’Ajuntament en una nota de premsa:
l’edat és important, perquè tot i que
durant la primera infància són els nois
els que presenten una pitjor salut mental, la
tendència canvia a
partir de l’adolescència i s’estableix
una diferència que es manté en l’edat
adulta i s’accentua a partir dels 45 anys. En la
població infantil destaquen
especialment |
els
problemes d’atenció i
hiperactivitat, mentre
que
amb
l’arribada de l’adolescència
s’hi sumen els problemes de conducta i una elevada
prevalença de problemes emocionals entre les noies. Pel que
fa a la població
entre 18 i 64 anys, en aquest cas entre els anys 2011 i 2016, els
diferents
estudis també han mostrat que la
mala salut mental ha
experimentat un repunt especialment en el cas dels homes, tot i que el
problema
continua afectant més a les dones. Finalment, pel que fa a
la població de més
de 64 anys, entre el 2011 i el 2016 la prevalença de
mala salut mental va passar del 13,5% al
17,6% en el cas dels
homes i, tot i ser superior, va experimentar una lleugera
reducció del 24,9% al
23,8% entre les dones.
En
paral·lel amb aquesta situació, el registre de la
població atesa als Centres
de Salut Mental Infantil i Juvenil
(CSMIJ) ha augmentat d’una manera notable entre els anys 2002
i el 2016. En
concret, aquest tipus de centres van passar d’atendre unes
5.400 persones a
atendre més de 12.300. Ara bé, aquest augment
té a veure en gran part amb un
increment progressiu de la notificació dels casos, un
increment de l’oferta i
una millor capacitat diagnòstica, més que no pas
amb un empitjorament de
la salut mental. Els diagnòstics per
trastorn mental greu
suposen el 12% del total d’atencions que fan els CSMIJ.
Aquestes xifres són
força similars en el cas de la població adulta.
Els Centres de Salut Mental per
a Adults (CSMA) va passar d’atendre unes 32.800 persones
l’any 2002 a atendre
unes 45.400 l’any 2016. Els diagnòstics per
trastorn mental greu en
aquest cas representen el 32,2% del total.
A
banda dels projectes ja engegats, i coincidint amb el
primer aniversari de la posada en marxa
del Pla de Salut Mental de
Barcelona, l’Ajuntament
començarà a desplegar tres les línies
per tal d’impulsar i completar tota la
feina desplegada fins ara: la millora
dels equipaments sanitaris, els espais de Consulta Jove i la
formació
en salut mental.
Es
pot consultar la
informació completa a http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/10/31/barcelona-creara-nous-espais-per-millorar-la-deteccio-de-problemes-de-salut-mental-entre-el-jovent/?hilite=%22pla%22%2C%22salut%22%2C%22mental%22