Després del primer any de funcionament del Pla de Salut Mental de Barcelona, l’Ajuntament es centra en tres nous eixos per continuar desenvolupant-lo

 

El 31 d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona ha presentat l’informe monogràfic La salut mental a Barcelona, fet que coincideix amb el primer any d’execució del Pla de Salut Mental de Barcelona. El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya és una de les entitats que es troben en el comitè elaborador d’aquest pla.  

Les primeres conclusions que es desprenen de l’informe són que Barcelona crearà nous espais per millorar la detecció de problemes de salut mental entre el jovent. Entre 2011 i 2016 s’ha registrat un augment dels problemes de salut mental, sobretot entre les noies adolescents i els homes adults.

Entre el 10% i el 20% de la població de Barcelona, aproximadament, té algun problema de salut mental. Les xifres, de fet, han empitjorat en els últims anys, segons les dades de diversos estudis que l’Ajuntament ha recollit en l’informe monogràfic La salut mental a Barcelona. El gènere i sobretot la situació socioeconòmica expliquen en gran part el risc de desenvolupar algun problema d’aquest tipus.

Segons ha apuntat l’Ajuntament en una nota de premsa: l’edat és important, perquè tot i que durant la primera infància són els nois els que presenten una pitjor salut mental, la tendència canvia a partir de l’adolescència i s’estableix una diferència que es manté en l’edat adulta i s’accentua a partir dels 45 anys. En  la  població infantil destaquen especialment
els problemes d’atenció i hiperactivitat, mentre que amb l’arribada de l’adolescència s’hi sumen els problemes de conducta i una elevada prevalença de problemes emocionals entre les noies. Pel que fa a la població entre 18 i 64 anys, en aquest cas entre els anys 2011 i 2016, els diferents estudis també han mostrat que la mala salut mental ha experimentat un repunt especialment en el cas dels homes, tot i que el problema continua afectant més a les dones. Finalment, pel que fa a la població de més de 64 anys, entre el 2011 i el 2016 la prevalença de mala salut mental va passar del 13,5% al 17,6% en el cas dels homes i, tot i ser superior, va experimentar una lleugera reducció del 24,9% al 23,8% entre les dones.

En paral·lel amb aquesta situació, el registre de la població atesa als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) ha augmentat d’una manera notable entre els anys 2002 i el 2016. En concret, aquest tipus de centres van passar d’atendre unes 5.400 persones a atendre més de 12.300. Ara bé, aquest augment té a veure en gran part amb un increment progressiu de la notificació dels casos, un increment de l’oferta i una millor capacitat diagnòstica, més que no pas amb un empitjorament de la salut mental. Els diagnòstics per trastorn mental greu suposen el 12% del total d’atencions que fan els CSMIJ. Aquestes xifres són força similars en el cas de la població adulta. Els Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA) va passar d’atendre unes 32.800 persones l’any 2002 a atendre unes 45.400 l’any 2016. Els diagnòstics per trastorn mental greu en aquest cas representen el 32,2% del total.

A banda dels projectes ja engegats, i coincidint amb el primer aniversari de la posada en marxa del Pla de Salut Mental de Barcelona, l’Ajuntament començarà a desplegar tres les línies per tal d’impulsar i completar tota la feina desplegada fins ara: la millora dels equipaments sanitaris, els espais de Consulta Jove i la formació en salut mental.

Es pot consultar la informació completa a http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/10/31/barcelona-creara-nous-espais-per-millorar-la-deteccio-de-problemes-de-salut-mental-entre-el-jovent/?hilite=%22pla%22%2C%22salut%22%2C%22mental%22