Escenocoaching,
què és?
1.
Què
és l’escenocoaching?
L’escenocoaching
es una tècnica que té el seu origen i es deriva
de l’escenoteràpia. Es basa en
la dramatització escenificada
–improvisació escènica- de temes no
biogràfics,
especialment adaptada al coaching grupal.
2.
Quines
diferències hi ha entre
l’escenocoaching i el coaching?
En
el nivell més ampli, el coaching acompanya
l’individu, els grups i les organitzacions
en els seus processos de canvi, aprenentatge i
transformació, guiant per obtenir
objectius i desenvolupant potencialitats, tant a nivell personal com
professional.
L’escenocoaching
és una eina que s’aplica –indistintament
i sempre en funció dels objectius
implicats- en qualsevol de les diferents fases integrades en un
procés de
coaching de grup. Permet el coneixement dels vincles i les relacions
establerts
dins del grup/equip. Afavoreix la fluïdesa i la
comunicació d’aquestes
relacions i, per tant, desenvolupa i enforteix aquells aspectes que
permeten al
grup/equip enfrontar-se a canvis i assumir
l’obtenció de nous objectius.
3.
Quan
es va crear
l’escenocoaching? Per qui?
L’escenocoaching
té el seu origen en l’escenoteràpia,
desenvolupada l’any 1972 per una Unitat
Especialitzada de la Fundació Vidal i Barraquer.
Paral·lelament, van
desenvolupar programes formatius i van incorporar les
experiències aportades
pels professionals a fi i efecte d’afavorir
l’extensió del públic objectiu i de
les àrees d’aplicació. El seu
èxit al llarg dels anys ha encoratjat a
desenvolupar una nova adaptació perquè
s’apliqui dins del sector de les
organitzacions i institucions. A aquesta nova adaptació se
li ha donat el nom
d’escenocoaching.
Jordi
Font, Jordi Surís i, més
endavant, Victor Cabré –entre molts altres, van
marcar el camí amb l’escenoteràpia
i l’escenocoaching ha tingut com a adaptadora Isabel Lasheras
amb la
col·laboració de Mercè Moreno, membre
del Col·legi Oficial de Psicologia de
Catalunya.
4.
Quin
fonament i cos teòric té?
Quin són els seus principals autors?
Els
fonaments teòrics de l’escenocoaching
–al igual que l’escenoteràpia- tenen com
a base els coneixements generals establerts per la
psicoanàlisi, en tot allò
que comporta la formació i l’evolució
de la personalitat respecte al seu
entorn. A través del marc teòric
analític es potencia la realitat interna i
externa del subjecte i del grup i és en aquest espai on
té lloc l’activitat
simbòlica de l’individu.
Inclou
com a elements bàsics:
·
La
situació de grup.
·
La
utilització de recursos escènics.
5.
Quins
són els objectius de
l’escenocoaching?
L’escenocoaching
permet la manifestació de continguts mentals i emocionals
que d’altra manera no
serien expressats verbalment en l’entorn. Rebaixa el nivell
d’ansietat ja que tracta
temes no biogràfics i, per tant, permet implementar:
·
La
qualitat de les relacions grupals.
·
Reflexionar
sobre les accions portades a terme.
·
Elaborar
dubtes i incidir en les comunicacions inapropiades.
·
Reforçar
habilitats no explorades.
·
Provocar
interès pels canvis significatius.
·
La
visió dinàmica de les sessions juntament amb els
aprenentatges incorporats,
permeten l’assimilació de noves fites i obtenir
els objectius previstos.
6.
On
es pot cursar formació en
escenocoaching?
Es
farà un primer curs pilot al COPC que està
previst que s’iniciï el proper mes
de gener. El programa integra els coneixements genèrics i
psicològics inherents
a la composició i evolució dels grups/equips i al
desenvolupament i l’aplicació
especifica de la tècnica de l’escenocoaching.
Està previst que sigui impartit
conjuntament per docents de la Fundació Vidal i Barraquer
-Victor Cabré i Eva
de Quadras- i del COPC -Mercè Moreno i Isabel
Lasheras-. Tenim la convicció que captarà l’atenció dels
professionals de la psicologia que es dediquen al coaching
i estem segurs que serà l’inici d’un
camí molt més llarg i enriquidor.
