Taula Rodona: La intervenció psicològica en els atemptats del 17 d'agost a Catalunya

El passat 12 de gener va tenir lloc, a la seu del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, la taula rodona titulada “La intervenció psicològica en els atemptats del 17 d'agost a Catalunya”, destinada a ser un espai per compartir entre professionals les tasques, les sensacions i també les emocions sorgides arran dels tràgics fets de l’estiu a la Rambla de Barcelona i a Cambrils.

L’obertura de l’acte va correspondre al degà del COPC, el Dr. Josep Vilajoana, que va donar la benvinguda als assistents convidant-los a reflexionar sobre “què distingeix la nostra feina d’altres i qui ens la demana”. El degà va ressaltar la necessitat de revisar a quins acords s’ha arribat avui, i a entendre si cal que sigui una feina altruista o no. També va demanar reflexionar sobre quines situacions cal portar com a reivindicació, políticament, com a professionals.

La primera intervenció de la tarda va ser a càrrec de Mònica López, que va exposar com va funcionar l’acord en vigor amb el consorci sanitari de Barcelona. En aquest ja es contemplava en el moment de l’atemptat què oferiria el col·legi en un cas amb múltiples víctimes com el que malauradament es va viure: l’atenció en centres sense servei de psicologia, la coordinació entre els col·legiats disponibles i la revisió dels processos en cas de necessitat.

La prealerta als coordinadors va ser molt aviat, pocs minuts després de l’atac a la Rambla, quan es preveia una arribada massiva de víctimes. A més de l’assistència als hospitals, es va oferir suport al CUESB (Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona) també en els dies posteriors a l’atemptat. El suport va ser telefònic i assistencial. En total van participar al dispositiu 25 psicòlegs. La valoració que va fer López va ser positiva i satis-

Per part del mateix CUESB va intervenir Eva Garcia Cots, que va relatar com es va procedir a la instal·lació dels punts de servei. El CUESB va atendre tot tipus de persones: víctimes de primer ordre i també persones que cercaven els familiars entre els ferits, i tot això “en tots els idiomes imaginables”. També va destacar la feina feta en dies posteriors, i es va mostrar agraïda per l’ajuda prestada per part del col·legi, especialment pel que fa a l’acompanyament dels familiars de les víctimes.

Malgrat la valoració positiva en general “hi va haver moments en que notàvem falta de recursos i personal”, especialment pel que fa a “les hores per descansar”. També van notar pressió afegida en l’atenció a mitjans de comunicació, i com a punt a millorar, “més coordinació en l’atenció psicològica en xarxa”. No obstant, com a aspecte positiu va destacar els aprenentatges personals rebuts durant aquells dies. “La solidaritat de la població va ser impressionant”, va destacar, “i tots els cossos de seguretat van actuar amb gran professionalitat”.

Va tancar la primera taula Alicia Alvarez, de la unitat de trauma, crisi i conflictes de la UAB, que va assistir víctimes amb nivell d’afectació greu, i molts d’ells adolescents. El rang d’edat dels atesos era de 12 a 23 anys. “La intervenció grupal va anar molt bé per a les estratègies d’afrontament, de forma natural, poder detectar els casos més greus”, va explicar. La majoria presentaven un quadre d’estrès agut, i l’equip es va centrar en avaluar quines eren les necessitats de cures posteriors.

“No tenien xarxa de suport a BCN i calia treballar a contrarellotge i amb el que suposa que els pacients fossin d’un país diferent”, va afirmar. Molts dels assistits es van tranquil·litzar simplement pel fet de dir-los que els seu símptomes eren normals. “Això ens demostra la importància de l’atenció immediata”, va comentar Álvarez, ja que “els qui venien 3 o 4 dies després estaven en pitjor situació”. Malgrat tot, va destacar la part positiva: Barcelona s’havia preparat “i això va ajudar a fer una bona feina”, tot i que existeixin punts a millorar.

La segona taula de la sessió la va obrir Sara Guila, com a adjunta del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Es va centrar en l’explicació del procediment d’admissions i d’identificació dels afectats directes, un detall molt important perquè les patologies no es cronifiquin. El protocol present a l’hospital s’havia coordinat amb treball social. Els principals aspectes a millorar que hi van trobar els professionals van ser: la discriminació

La representació del SEM (Servei d’Emergències Mèdiques) a la jornada va ser a través de Begoña Odriozola. Va destacar que el psicòleg del SEM està integrat en la estructura operativa, i que “gràcies al treball del COPC hem pogut coordinar aquesta entrada del psicòleg al servei d’emergències”, que treballen uniformats com tots tècnics.

El SEM es va ocupar principalment de dos àmbits: assistència als professionals de la zona zero i assistència domiciliària a tot el territori. La gestió de l’estrès en incidents crítics va ser l’aspecte que més atenció va requerir.

La del SEM va ser “una intervenció especialment dura” segons Odriozola: era el primer cop que “es treballava amb por”, sobretot si es té en compte que “és un perfil de professional molt entregat”. Però un aspecte a destacar positivament és que l’empresa es va preocupar de la salut psicològica, en uns moments en que calia “vigilar molt adequadament la sobreimplicació”.

Per tancar les intervencions va prendre la paraula Aïda Fuentes, del Grup d'Intervenció Psicològica en Crisis i Emergències de la Delegació de Girona del COPC. El grup va tenir 2 activacions: a Lloret de Mar i a Ripoll. En el primer cas, un grup de joves d’entre 11 i 16 anys que estaven de vacances allà s’havien desplaçat a Barcelona d’excursió. Presentaven símptomes de situacions traumàtiques, ja que havien estat molt exposats a l’atemptat. Tot i que eren un total de 66 persones ateses i la dificultat idioma, el moment temporal, i l’espai poc adient, les assistències es van valorar molt positivament. El segon cas, a Ripoll, incloïa fins i tot persones amics o familiars dels detinguts o morts.

Posteriorment, en el debat, es va passar la paraula al públic assistent, que va tenir la oportunitat de posar el focus en les qüestions més organitzatives però també ètiques de la intervenció en emergències.