Sara Berbel: És imprescindible una nova organització del temps de treball que permeti a les persones treballar i desenvolupar-se professionalment però també gaudir de vida familiar i de vida personal

El proper 22 de febrer de 2018, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya organitza la jornada ‘Les unitats familiars: com gestionar la nova realitat i els seus escenaris’ impulsada per les seccions de Psicologia de les Organitzacions i del Treball i de Psicologia Clínia, de la Salut i Psicoteràpia.

Dins de l’interessant programa de la jornada, destaca la conferència inaugural pronunciada per la Sra. Sara Berbel, ‘Beneficis psicosocials i econòmics d’una nova organització del temps’. Berbel és psicòloga, doctora en psicologia social, especialista en polítiques d’igualtat d'oportunitats. Actualment, és directora general de Barcelona Activa.


Hem parlat amb ella per conèixer quina pot ser una nova organització del temps i quins beneficis per a
les persones pot tenir.

1.   Fins a quin punt influencia la gestió del temps a la feina en la qualitat de vida de les persones? Té el mateix impacte en qualsevol tipus d’empresa i de qualsevol indústria?

Entre les virtuts del treball que es realitza fora de la llar, està la d’organitzar el temps de vida de les persones. Alguns estudis assenyalen que quan les persones es queden a l’atur, poden viure el temps com a buit i sense sentit. Des d’aquesta perspectiva, ordena i organitza les nostres vides i, en conseqüència, el fet que sigui més o menys harmònic i equilibrat impactarà diferencialment en les persones. Per això hi ha grans diferències entre empreses segons com organitzen els seus horaris, i el mateix passa amb les indústries.

 

2.   En els darrers anys, la societat demana una nova organització del temps per afavorir una millor conciliació laboral i familiar. S’està produint aquest canvi en les empreses?

Aproximadament un 30% de les empreses del nostre país asseguren que tenen alguna mesura de flexibilitat al seu horari, per tal d’afavorir la vida personal i laboral. Però les mesures són encara escasses i cal augmentar aquest percentatge d’empreses que combinen la vida personal i la professional.

 

3.   Quins són els beneficis d’una nova organització del temps per als treballadors i treballadores i quin per a l’empresa?

A les persones les permet tenir temps personal i familiar, absolutament necessari per al desenvolupament i enriquiment de la personalitat. A les empreses les conseqüències són major cohesió, menor absentisme i major productivitat.

 

4.   Quines mesures poden adoptar les empreses per tal de facilitar aquesta reorganització?

Algunes de les més freqüents són estimular el teletreball, les teleconferències (per estalviar viatges i temps), així com horaris flexibles d’entrada i sortida i la famosa política de “llums apagades” que implica una hora màxima per tancar l’empresa compatible amb la conciliació de la vida personal.

 

5.   Els equips poden ser molt diversos i sovint les necessitats individuals presenten característiques molt diferents, podem establir semblances o diferències entre gèneres?

 Les diferències entre dones i homes pel que fa a la distribució del temps són enormes, i provenen de la tradició cultural i la socialització diferencial. De fet, més del 90% de les persones que adopten les mesures de conciliació són dones, en entendre que la responsabilitat de la llar i la cura de persones dependents recau sobre elles majoritàriament. Precisament és necessari un repartiment més igualitari de les tasques de la llar per poder aconseguir la no discriminació en el treball, ja que ambdós àmbits estan estretament relacionats.

 

6.   Quin pes juguen les noves tecnologies en la nova organització del temps dins les empreses?

Les noves tecnologies són un gran avantatge per a poder lliurar temps per al gaudi de les persones. Permeten treballar a distància i també faciliten la realització de tasques que fins ara feien les persones. Són una oportunitat per poder treballar menys hores i repartir millor el treball, si som capaços d’optar per aquest model d’organització social.

 

7.   El salari emocional acabarà sent més rellevant que el salari econòmic?

Crec que ambdós són fonamentals per poder realitzar-se professionalment. Cal tenir un salari econòmic perquè la seguretat material és bàsica per viure individual i col·lectivament però, al mateix temps, mantenir elevada la motivació és crucial per desenvolupar la nostra carrera professional.

 

8.   I com ho enfoquem de cara al futur, quines són les perspectives davant les noves generacions de treballadors i treballadores?

Crec que és imprescindible una nova organització del temps de treball que permeti a les persones treballar i desenvolupar-se professionalment però també gaudir de vida familiar i de vida personal. Això serà molt positiu especialment per les dones que són les que sovint sacrifiquen la seva vida personal en ares de la família i el treball. Cal tenir temps per treballar, estar amb la família, cultivar l’amistat, la creativitat, la lectura, tot allò que ens permeti créixer i també tenir temps per a un/a mateix. Els països nòrdics són els que més s’ajusten a aquest model i són precisament, els més igualitaris i els que tenen millors índexs de productivitat dins de l’estat del benestar.

 

Si voleu conèixer més sobre aquest tema, inscriviu-vos a la jornada ‘Les unitats familiars: com gestionar la nova realitat i els seus escenaris’, el 22 de febrer al COPC a Barcelona.

http://www.copc.cat/cursos/758/Jornada-Les-unitats-Familiars-Com-gestionar-la-nova-realitat-i-els-seus-escenaris