Youtubers: nova addicció a les xarxes socials?

Facebook, Twitter, Instagram i Youtube són  algunes  de les  xarxes socials més conegudes i usades. Sovint,  

veiem persones que comparteixen de manera sistemàtica tot el que fan als seus perfils socials d’aquestes xarxes i acabenconvertint-se en usuaris intensius de les mateixes. Per analitzar aquest fenomen i el perfil d’aquestes persones hem conversat amb Gádor Valls, assistent de producció Anima Kitchent, i Montserrat Gómez, psicòloga clínica, coordinadora del Grup de Treball de Joc patològic i addiccions comportamentals del COPC,
 ambdues oferiran una conferència el proper 15 de març, a la seu del COPC. (inscripció a l'activitat en aquest enllaç)

 

1.           Què és un youtuber i per què resulten tant atractius per als joves? 

Gádor Valls: Simplificant, la paraula youtuber prové de l’anglès i es refereix a la persona que publica vídeos de creació pròpia a YouTube. Però ser youtuber implica molt més. El youtuber és un professional autònom que crea material audiovisual per a YouTube de forma regular. A més de pujar els vídeos a la web, el youtuber desenvolupa el rol de productor, guionista, director, càmera, editor, community manager i tot el que requereixi la realització i popularització dels seus vídeos. Quan parlem de youtubers, parlem de persones multidisciplinàries amb gran presència a les xarxes socials (superant en seguidors a futbolistes com Iker Casillas). Generalment, es tracta de joves entre el 20 y els 30 anys, habitualment sense formació universitària que, com deia Álvaro Varona, són capaços de realitzar material audiovisual sense tenir un gran coneixement d’ell.

 

2.           Hi ha un patró de comportament o d’actitud que es repeteix en els youtubers d’èxit?

GV: Jo no diria que hi ha un patró, però si és veritat que podem trobar similituds. Per un costat, la naturalitat de la seva actuació, resultat de la improvisació i de personalitats desenfadades, és un dels punts més importants de l’èxit dels youtubers. A més , aquests youtubers ofereixen un contingut únic i sense filtres i una temàtica que no té lloc a televisió: els vídeojocs. Per un altre costat, (i pot ser que sigui això el què millor distingeix als youtubers amb més èxit), transmeten moltíssima proximitat a l’espectador, satisfent la necessitat gregària de formar part d’alguna cosa més gran i de no estar sols. Una necessitat que es manifesta sobretot en el seu públic objectiu: els nens i els adolescents.

 

3.           Es pot establir un perfil de jove addicte a les xarxes socials?

Montserrat Gómez: Es difícil parlar del perfil d’un jove amb una addicció a les xarxes socials, potser és més adequat parlar d’ una persona que és propensa a desenvolupar una conducta addictiva a les xarxes socials. En aquest cas parlaríem d’un jove que té una pèrdua de control i una dependència davant l’ús de les xarxes socials i que realitza aquesta conducta compulsiva per desconnectar de la seva realitat, per sentir-se millor o per no reduir determinades sensacions negatives (tensió emocional, avorriment, soledat...).

 

4.           Què hi ha darrera de la necessitat d’exposar-se i d’estar connectat constantment?

MG: Quan un jove presenta un ús abusiu de les xarxes socials, tant en el que respecta a la seva necessitat d’ exposar-se , com d’estar connectat constantment, en molts casos ens trobem amb una persona amb certa vulnerabilitat psicològica, que presenta determinades carències a nivell familiar i social..., que compta amb diversos factors estressants a la seva vida quotidiana i que utilitza les xarxes socials per evadir-se d’aquests estats i situacions personals.

 

5.           Què provoca aquesta addicció i quines són les seves conseqüències?

MG: El jove que presenta un ús abusiu de les xarxes socials pot presentar de forma prèvia al desenvolupament de l’addicció determinats estats emocionals (elevada impulsivitat, baix estat d’ànim...), diferents problemes de personalitat (timidesa excessiva, baixa autoestima...), que juntament amb les característiques pròpies de la joventut (necessitat de resposta ràpida i recompensa immediata) poden contribuir al desenvolupament de la dependència a les xarxes socials. Les conseqüències derivades de la pràctica abusiva en l’ús de les xarxes socials interfereixen notablement a la seva vida quotidiana i es desenvolupen a diferents nivells: personal (elevada ansietat, baixa autoestima...), familiar (discussions, manca de relació...), social (desinterès pels contactes socials presencials, aïllament...), acadèmic (disminució del rendiment...). 

 

6.           Què passa quan un youtuber perd seguidors?

GV: En general, un youtuber perd seguidors quan deixa d’implicar-se amb el seu contingut i desatent les seves xarxes socials. No conec cap cas a la inversa (de pèrdua de seguidors si la qualitat del contingut es mantén) però suposo que el resultat seria el mateix. En l’àmbit professional, si un youtuber perd seguidors, perd “clients”, però aquest tema és complicat ja que els ingressos dels youtubers provenen més de les visites del seus vídeos que de la quantitat de seguidors que tinguin.

 

7.           Podem establir diferències entre la persona que és addicte a consultar les xarxes socials i la persona addicte a publicar contingut?

MG: Sí, podríem dir que aquests joves presenten diferents interessos quan es troben davant les xarxes socials. El jove que consulta les xarxes socials, potser és una persona més interessada en disposar en tot moment d’ una informació actualitzada, en estar contínuament en contacte amb els altres i en formar part activa i visible a les xarxes socials on participa. I el jove que realitza un ús abusiu de la conducta de publicar contingut a les xarxes socials, acostuma a ser una persona amb més trets narcisistes, que dona molta importància al reconeixement social i menys a la protecció de la seva intimitat o anonimat i  que necessita reafirmar la seva identitat amb el reforçament dels altres.

 

8.           La gent jove ha perdut el sentit de la intimitat?

GV: No crec que s’hagi perdut el sentit de la intimitat, crec que el significat de la paraula intimitat ha evolucionat i canviat amb l’arribada de les xarxes socials. Fa 20 anys, invitaves als teus familiars i amics a casa teva per ensenyar-los les fotos de les teves vacances, avui pots fer això amb tots els teus amics, familiars, companys de feina, etc. amb només un click i això facilita molt l’exposició de la vida personal. El millor exemple que la intimitat no s’ha perdut és que, tot i que els joves posen les fotos de les seves vacances a les xarxes, no comparteixen les seves contrasenyes de correu electrònic o no deixen a qualsevol el seu mòbil perquè pot llegir les seves converses de WhatsApp.

 

9.           Quines patologies es poden associar a aquest tipus d’addiccions?

MG: El jove que presenta un ús abusiu de les xarxes socials pot presentar de forma prèvia al desenvolupament de l’addicció determinats trastorns psicològics, com poden ser depressió, fòbia social, TDAH, TOC...

 

10.       Quin tractament es pot seguir?

MG: El jove que presenta una dependència davant les xarxes socials ha de realitzar un tractament on l’objectiu terapèutic sigui utilitzar les xarxes socials de forma responsable, però no es planteja l’abstinència absoluta, a diferència del que passa amb  les addiccions a substàncies. El tractament es basa en l’aplicació de diferents tècniques terapèutiques com són el control d’estímuls i l’exposició gradual per aconseguir que el jove aprengui a utilitzar les xarxes socials de forma responsable i moderada i es complementa amb la prevenció de recaigudes per evitar futures conductes compulsives davant les xarxes socials.

 

11.       Fa anys es considerava que si un no sortia a la televisió, no era ningú, passa el mateix ara amb Youtube?

GV: Totalment. Però no es limita a YouTube, sinó a qualsevol xarxa social. El pensament és el mateix, només ha canviat el mitjà de comunicació.

 

12.       Penses que seguirà creixent aquest fenomen youtuber?

GV: És molt probable, tot depèn de les facilitats que doni la web per a créixer-hi dins. Cal destacar que, si la plataforma de vídeo arriba a limitar els youtubers, s’obren nous camins, molts d’ells ja estan treballant en altres formats com el còmic, la novel·la o l’animació, així que a aquets joves emprenedors encara els queda molt camí per endavant.