(dis)CAPACITATS:
LES DUES CARES DE LA MONEDA
Com
ens hagués agradat un titular diferent! Però com
en
les dues cares d'una moneda, després de la Taula
Rodona: LALIGA GENUINE, o de com posar el valor en les (dis)CAPACITATS,
realitzada dimarts passat 24 d'abril, ens queda un regust
agredolç: d'una
banda, la qualitat de les intervencions, la seva humanitat,
passió i esperit
esportiu. La seva capacitat de generar entusiasme i el seu exemple del
que ha
de ser l'esport i els valors que li són essencials.
Però d'altra banda, la
nostra sorpresa, perplexitat i decepció com a organitzadors
davant l'absència
de públic.
La taula
rodona, moderada per Tere Ortega,
redactora d'informatius a Tarragona Ràdio, es va iniciar amb
les paraules del president
del Nàstic, Josep
María
Andreu, que
va narrar com va néixer el Nàstic
Genuine,
a
 |
partir
de la
il·lusió de dos seguidors fidels:
l’Álvaro i el Rubén. Des de
feia anys seguien els partits del Nou Estadi i el seu somni era poder
jugar
algun dia amb la samarreta del Nàstic. Un dia
després d'un partit, se'ls va
convocar a la llotja i se'ls va proposar que fossin els capitans del
“millor
equip de la història del club” i així
va néixer el Nàstic
Genuine.
Per la
seva
banda, Rafel Magrinyà,
entrenador
del |
Nàstic Genuine va
lloar les
virtuts dels membres de l'equip,
ressaltant el seu
compromís, la seva
generositat, la seva alegria, que neix de sentir-se recolzats i tinguts
en
compte en la seva diversitat i en el qual poden aportar en tots els
àmbits a la
resta dels equips del club.
Rubén
Almazán i Álvaro Cano, els
capitans del Nàstic Genuine,
ens van
enlluernar a tots. Amb el seu infrangible entusiasme pel que fan,
aconsegueixen, sense pretendre-ho, un efecte transformador. Sentir que
els
límits estan tan sols en les nostres ments. I que es poden
superar.
Per la seva
banda, els voluntaris de l'IES Martí i Franquès
de Tarragona, Joan Escoté i David
Vila, van compartir
el seu testimoniatge sobre el que els ha aportat aquesta
experiència com a
voluntaris dins de l'equip.
Per
finalitzar, Lourdes Carrascón,
psicòloga de l’esport, es va encarregar d'explicar
el paper de la psicologia en
el desenvolupament inclusiu de les persones amb algun tipus de
discapacitat i
els avantatges que aporta treballar en equips amb persones que tenen
capacitats
diferents.
En resum,
una activitat de 10, summament enriquidora i gratificant per a tots els
que vam
assistir-hi, que vam ser molt pocs, concretament 3. És
evident que alguna
cosa no funciona perquè un projecte tan interessant com
aquest, que fomenta els
valors de l'esport i les capacitats diferents de les persones no
obtingui la
nostra atenció. Resulta urgent i necessari reflexionar
junts, des de totes les
institucions i entitats implicades: començant pel mateix
COPC, l'Ajuntament de
Tarragona, els Jocs del Mediterrani 2018, la Generalitat, associacions,
entitats, etc., per analitzar les causes que puguin estar provocant
aquesta
falta de resposta. Cal buscar solucions que siguin realment productives
i que
permetin visibilitzar un projecte tant necessari, que intenta
transmetre un
dels valors més importants a nivell esportiu: "Es tracta de
compartir
abans que competir".
Junta Rectora Delegació de Tarragona
del COPC
