Clica
aquí para la versión del artículo en
español
Conclusions
de la Taula de diàleg: Alternatives
al litigi judicial en la resolució de conflictes a
l’àmbit familiar
La
via judicial és l'opció més popular i
estesa entre la població a l'hora
d'afrontar els conflictes a l'àmbit familiar. Malgrat
aquesta realitat,
existeixen alternatives que poden resultar més beneficioses
com, per exemple,
la teràpia familiar, la mediació, i la
coordinació de coparentalitat.
 |
Conscients
d’aquesta realitat, el Grup de
Treball
de Coordinació de Coparentalitat de la
Secció d'Alternatives per a la
Resolució de Conflictes del Col·legi Oficial de
la Psicologia de Catalunya
(COPC), juntament amb l’Associació
de
Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia
(APPA) van organitzar el passat 13 de
juny una Taula Rodona amb una doble finalitat. D'una banda, difondre
entre la
ciutadania aquestes alternatives al litigi judicial, ja que ajuden a
resoldre
més eficaçment els conflictes en
l'àmbit de
la |
coparentalitat
després de la
separació
de la parella. D'altra banda, informar i sensibilitzar a professionals
implicats/des en aquest àmbit que treballen a la comarca de
l'Anoia (jutges i
jutgesses, advocats i advocades, procuradors i procuradores,
psicòlegs i
psicòlogues, persones mediadores, treballadors i
treballadores socials, educadors
i educadores socials, etc) sobre com
emprar i aprofitar aquestes alternatives.
Per
aquesta quarta taula de diàleg del Grup de Treball, vam
comptar amb la
participació de:
Pascual
Ortuño,
magistrat, Secció 12 de l'Audiència Provincial de
Barcelona
Dra.
Connie Capdevila,
psicòloga i mediadora; coordinadora de coparentalitat,
responsable del GT. de
Coordinació
de coparentalitat del COPC
Cristina
Martínez,
psicòloga i mediadora; vicepresidenta de la
Secció
d'Alternatives de Resolució de Conflictes (COPC)
Dr.
Guillermo Mattioli,
psicòleg i
terapeuta familiar; president de la Secció
de Psicologia Clínica, de la Salut i Psicoteràpia.
Va
presentar l’acte la psicòloga i presidenta de
l’APPA, Montse Martí. El
moderador va ser Jose Fernández; psicòleg;
coordinador de coparentalitat; membre
del GT. de Coordinació de coparentalitat del COPC i
secretari de l'Associació
de Psicòlogues i Psicòlegs de l'Anoia
Hi
van assistir professionals de diferents àmbits:
mediació, treball social,
advocacia, educació, psiquiatria i psicologia, membres dels
equips psicosocials
del jutjats, Consell comarcal, equips d’Assessorament i
orientació
psicopedagògics (EAPs), etc.
Conclusions:
1.
Les
famílies, per manca
d’informació sobre les alternatives existents,
poden afrontar
de manera errònia i poc efectiva la resolució
dels seus conflictes després o
durant un divorci, utilitzant la via
judicial com a primera opció.
2.
No
és el divorci per se que afecta als nens i
nenes, sinó les dinàmiques de conflicte entre
progenitors, especialment el conflicte
destructiu caracteritzat
per hostilitat, poc desig per pactar, desconfiança i centrat
en els fills.
3.
La
teràpia familiar
ajuda a trencar els patrons de percepció i
conducta, primer pas per avançar cap a la
solució. En el moment de la separació,
pot prevenir les percepcions
distorsionades sobre l’exparella i aturar els bucles
destructius, ajudant a fer
la separació emocional en lloc d’una ruptura
emocional.
4.
Els
processos judicials impedeixen la separació emocional de les
exparelles i els
mantenen enganxats malgrat
s’ha produït la separació
física.
Alimenten les posicions polaritzades i fomenten desgast emocional i
econòmic en
les famílies, resultant en una via no fructífera
per resoldre les desavinences
entre progenitors. El protagonisme està en la
decisió del tribunal i en els
advocats.
5.
En
la
Mediació familiar, el protagonisme el tenen els propis
progenitors.
Seran ells qui prendran les decisions i per tant, més
probablement les
mantindran. Les resolucions judicials tenen més baix nivell
d’acompliment. El
paper dels advocats i les advocades és molt important per
tal que les parts
s’impliquin en el procés de mediacis un
treball complementari persones mediadores-advocats/advocades. ords que
s'ó.
Seran els advocats i les advocades qui donin forma legal als acords que
s’arribin en mediació per tal de que es puguin
validar judicialment; per tant,
és un treball complementari persones
mediadores-advocats/advocades.
6.
Un
petit nombre de famílies no són capaces
d’aprofitar els beneficis de la
mediació o la teràpia familiar, i recorren
repetidament als tribunals per
resoldre els seus conflictes.
Sovint són progenitors amb
trastorns de personalitat o de consum de drogues / alcohol o
bé les
característiques traumàtiques de la
separació els ha fet crear una nova imatge
negativa de la exparella i que familiars i professionals han ajudat a
polaritzar les diferències. Aquestes famílies
poden beneficiar-se de la
intervenció d’una persona coordinadora de
coparentalitat. Es tracta d’una
figura auxiliar del jutge que fa una intervenció
psicològica utilitzant eines
de la mediació de conflictes i de la psicologia per tal de
protegir als fills i
les filles del conflicte interparental.
7.
Cal
desmitificar
els jutges i els tribunals com a mitjans de
resolució de conflictes. Cada
vegada més professionals de la judicatura recomanen no anar
al jutjat per
resoldre conflictes familiars.
8.
És
important crear més jutjats de
família i dotar-los de recursos. A
l’Estat
Espanyol només existeixen en grans ciutats.
9.
Els
jutges i altres professionals implicats haurien de rebre
formació
especialitzada.
10.
Cal que
entre tots i totes trenquem la inèrcia actual per convertir
aquests mètodes
alternatius a la via judicial en el primer pas, i no en una
possibilitat quan
ja el litigi en els tribunals ja està avançat.
Especialment, quan els conflictes
afecten a menors o persones vulnerables resulta important la
participació dels
professionals de la psicologia, ja sigui en la mediació,
teràpia familiar o
coordinació de coparentalitat.
11.
Aquesta
taula de diàleg ha estat un marc d’intercanvi
d’experiències per treballar cap a
un futur millor i més efectiu a la comarca de
l’Anoia. S’emplaça als assistents
a la taula a continuar el diàleg
per
crear una xarxa col·laborativa. El jutge Pascual
Ortuño es compromet a assistir
una propera trobada.
Document
elaborat per membres del Grup de Treball de Coordinació de
Coparentalitat de la
Secció d'Alternatives per a la Resolució de
Conflictes del COPC:
Connie
Capdevila i Brophy
Jose
Fernández
i Aguado
Cristina
Martínez i Vidal
Enllaços
d’interès:
•
Punt
SIM – Servei gratuït
d’Informació Mediadora del Col·legi
Oficial de Psicologia
de Catalunya
•
Fullet
de coordinació de coparentalitat del Col·legi
Oficial de Psicologia de
Catalunya
•
Llistat
de professionals amb formació en coordinació de
coparentalitat
•
Associació
de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia
Conclusions
de taules anteriors:
•
Taula
de diàleg: “Coordinació de
parentalitat. Relació del coordinador de
parentalitat amb l'advocacia i la judicatura”.
PsiAra juny
2017
•
Taula
de diàleg “El nou rol del/la psicòleg/a
com a coordinador/a de parentalitat.
Intervencions amb famílies en situació
d’alta conflictivitat postdivorci:
reorganització de la coparentalitat prioritzant el benestar
dels fills i
filles”. Psi Ara octubre 2013
Altres
enllaços:
•
La
coordinación de coparentalidad. Una intervención
especializada para familias en
situación de alta conflictividad crónica
post-ruptura de pareja. Anuario de
Psicología 2016
•
El
COPC apuesta por implementar la coordinación de parentalidad
en las
separaciones y divorcios de alta conflictividad. Diferencias de la
nueva figura
con otros roles del psicólogo/a. PsiAra juny 2015
•
La
figura del coordinador de parentalitat en les separacions altament
conflictives. PsiAra juliol 2013
•
Entrevistes
