El Dr. Philip Erdberg a Barcelona

1.   Nova visita del Dr. Edberg, octubre 2018

“És un plaer anticipar la meva tornada a Barcelona pel nostre taller d’octubre. Tindrem l’oportunitat de tractar una varietat de temes, així llavors m’agradaria concretar a continuació el nostre programa de treball: Començarem el dijous 18 d’octubre a la tarda, amb una descripció d’alguns dels estudis que vinculen el Rorschach amb un substrat neurofisiològic, utilitzant la tecnologia de la Neuroimatge, és a dir, la

El divendres 19 d’octubre, es dedicarà a l’ús del Rorschach i altres tècniques projectives en una varietat d’entorns clínics i forenses. Començarem amb una discussió sobre l’estat actual de les tècniques projectives i algunes prediccions sobre el seu futur. Discutirem sobre el Sistema de Avaluación de Desempeño de Rorschach (R-PAS), amb un enfocament sobre noves variables. Mitjançant la presentació d’un cas podrem il·lustrar l’ús de les tècniques projectives en entorns clínics. Aquest mateix dia, a la tarda, ens centrarem en el paper de les tècniques projectives en la planificació i avaluació de la psicoteràpia. Presentarem dos casos que serviran per il·lustrar el valor de l’avaluació en el suport de la psicoteràpia: un que involucra la planificació del tractament i l’altre que permet l’avaluació de la psicoteràpia amb un format de prova - repetició.

Espero poder reunir-me amb antics companys i conèixer-ne de nous”.

Dr. Philip Erdberg

Si esteu interessats en conèixer més sobre els postulats del Dr. Edberg apunteu-vos a la conferencia La neurociència de les Tècniques Projectives i a la jornada Actualització dels tests projectius aplicats a la clínica. Psicoteràpia, diagnòstic i peritatge que es celebraran a Barcelona el 18 i 19 d’octubre, respectivament. No t’ho pensis més i inscriu-t’hi.

2.   Resum de la conferència “El Rorschach, Donald Winnicott i la neurociència”, juny 2013

El Dr. Erdberg va explicar un projecte que es va realitzar amb una mostra de 600 pacients a 5 països sobre respostes populars a les làmines I, III i VIII del test de Rorschach i es va observar que hi ha objectes freqüents i objectes idiosincràtics.

Winnicott al 1971 va definir l’espai transicional entre la persona i el món exterior, entre realitat i fantasia, entre món intern i món extern.

L’Escala de Realitat i Fantasia és una escala de Rorschach, desenvolupada per Tibon i els seus col·laboradors (2004). La RFS apunta avaluar l’habilitat del subjecte per crear, usar i preservar l’espai transicional (Winnicot) entre realitat i fantasia. El concepte de Winnicot descriu l’espai entre el si mateix (self) i l’objecte, l’àrea intermèdia entre realitat i fantasia  no qüestionada, un lloc on l’ individu pot ocupar-se de la tasca perceptiva humana de mantenir les realitats interna i externa separades i tot i això interrelacionades. Es aquí a on ocorre el fenomen transicional propi del joc i de l’experiència creativa.

Ogden (1989) assenyala que algunes de les possibles formes de psicopatologia poden ocórrer quan hi ha una paralització al propi espai potencial.

Quan l’apreciació de la realitat paralitza la de la fantasia, els objectes de la fantasia es converteixen en coses en si mateixes. En aquests casos es podrien observar fenòmens mentals usualment manifestos a la psicosi. No obstant això, quan l’apreciació de la fantasia paralitza la realitat, aquesta li treu a la fantasia la seva vitalitat i la seva capacitat per imaginar queda reduïda. En aquests casos es podrien observar les peculiars característiques de personalitat de la alexitimia.

Gràcies a la neuroimatge s’ha pogut descobrir que les emocions i la fantasia estan al costat lateral dret i s’activen quan es donen respostes úniques mentre que el pensament i la realitat, situats en el còrtex frontal, s’activen amb respostes convencionals.

Per tant, quan veiem la realitat amb el nostre còrtex frontal solem estar adaptats al context social, familiar, laboral i personal en el qual vivim. Si predomina en nosaltres la part del sistema límbic, solen aparèixer aquells matisos, preocupacions, pors o conflictes propis de la fantasia i ideació. Ambdós aspectes els coneixem al Rorschach per ser respostes populars o no populars; però els necessitem als dos per ser el que diem normals, amb un espai que relacioni la nostra realitat i la nostra imaginació.

Consuelo Liberal, psicòloga clínica i psicoterapeuta.

Membre de la Societat Catalana de Rorschach i Mètodes Projectius