El
Dr. Philip Erdberg
a Barcelona
1.
Nova
visita del Dr. Edberg, octubre 2018
 |
“És
un plaer anticipar la
meva tornada a Barcelona pel nostre taller d’octubre. Tindrem
l’oportunitat de
tractar una varietat de temes, així llavors
m’agradaria concretar a continuació
el nostre programa de treball:
Començarem
el dijous 18
d’octubre a la tarda, amb una descripció
d’alguns dels estudis que vinculen el
Rorschach amb un substrat neurofisiològic, utilitzant la
tecnologia de la
Neuroimatge, és a dir, la |
ressonància
magnètica
funciona. Aquests estudis han
identificat àrees del cervell associades a diferents tipus
de respostes del
Rorschach i ens han permès descriure la funció de
les neurones mirall o
neurones Cubelli.
El
divendres 19 d’octubre,
es dedicarà a l’ús del Rorschach i
altres tècniques projectives en una varietat
d’entorns clínics i forenses.
Començarem amb una discussió sobre
l’estat actual
de les tècniques projectives i algunes prediccions sobre el
seu futur.
Discutirem sobre el Sistema de Avaluación de
Desempeño de Rorschach (R-PAS),
amb un enfocament sobre noves variables. Mitjançant la
presentació d’un cas
podrem il·lustrar l’ús de les
tècniques projectives en entorns clínics. Aquest
mateix dia, a la tarda, ens centrarem en el paper de les
tècniques projectives
en la planificació i avaluació de la
psicoteràpia. Presentarem dos casos que
serviran per il·lustrar el valor de
l’avaluació en el suport de la
psicoteràpia: un que involucra la planificació
del tractament i l’altre que
permet l’avaluació de la psicoteràpia
amb un format de prova - repetició.
Espero
poder reunir-me amb
antics companys i conèixer-ne de nous”.
Dr.
Philip Erdberg
Si
esteu interessats
en conèixer més sobre els postulats del Dr.
Edberg apunteu-vos a la conferencia
La neurociència de les
Tècniques Projectives i a
la jornada Actualització dels
tests projectius aplicats a la clínica.
Psicoteràpia, diagnòstic i peritatge
que es celebraran a Barcelona el 18 i 19 d’octubre,
respectivament. No t’ho
pensis més i inscriu-t’hi.
2.
Resum
de la conferència “El Rorschach, Donald Winnicott
i
la neurociència”, juny 2013
El
Dr. Erdberg va explicar un projecte que es va realitzar
amb una mostra de 600 pacients a 5 països sobre respostes
populars a les
làmines I, III i VIII del test de Rorschach i es va observar
que hi ha objectes
freqüents i objectes idiosincràtics.
Winnicott
al 1971 va definir l’espai transicional entre
la persona i el món exterior, entre realitat i fantasia,
entre món intern i món
extern.
L’Escala
de Realitat i Fantasia és una escala de
Rorschach, desenvolupada per Tibon i els seus col·laboradors
(2004). La RFS
apunta avaluar l’habilitat del subjecte per crear, usar i
preservar l’espai
transicional (Winnicot) entre realitat i fantasia. El concepte de
Winnicot
descriu l’espai entre el si mateix (self) i
l’objecte, l’àrea intermèdia
entre
realitat i fantasia no
qüestionada, un
lloc on l’ individu pot ocupar-se de la tasca perceptiva
humana de mantenir les
realitats interna i externa separades i tot i això
interrelacionades. Es aquí a
on ocorre el fenomen transicional propi del joc i de
l’experiència creativa.
Ogden
(1989) assenyala que algunes de les possibles
formes de psicopatologia poden ocórrer quan hi ha una
paralització al propi
espai potencial.
Quan
l’apreciació de la realitat paralitza la de la
fantasia, els objectes de la fantasia es converteixen en coses en si
mateixes.
En aquests casos es podrien observar fenòmens mentals
usualment manifestos a la
psicosi. No obstant això, quan
l’apreciació de la fantasia paralitza la
realitat, aquesta li treu a la fantasia la seva vitalitat i la seva
capacitat
per imaginar queda reduïda. En aquests casos es podrien
observar les peculiars
característiques de personalitat de la alexitimia.
Gràcies
a la neuroimatge s’ha pogut descobrir que les
emocions i la fantasia estan al costat lateral dret i
s’activen quan es donen
respostes úniques mentre que el pensament i la realitat,
situats en el còrtex
frontal, s’activen amb respostes convencionals.
Per
tant, quan veiem la realitat amb el nostre còrtex
frontal solem estar adaptats al context social, familiar, laboral i
personal en
el qual vivim. Si predomina en nosaltres la part del sistema
límbic, solen
aparèixer aquells matisos, preocupacions, pors o conflictes
propis de la
fantasia i ideació. Ambdós aspectes els coneixem
al Rorschach per ser respostes
populars o no populars; però els necessitem als dos per ser
el que diem
normals, amb un espai que relacioni la nostra realitat i la nostra
imaginació.
Consuelo
Liberal, psicòloga clínica i psicoterapeuta.
Membre
de la Societat Catalana de Rorschach i Mètodes
Projectius