Dijous
4 d’octubre, Antiga Audiència de
Tarragona, 169 persones omplen l’auditori en l’acte
que inaugura el Psicurt, el
Festival de curtmetratges sobre salut mental que organitza la
Delegació de
Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
El festival, que
enguany compleix la tercera edició amb salut i
repercussió creixent, es
consolida i esdevé referent per al mon de
l’audiovisual, pel de la salut mental
i per la ciutat de Tarragona. Davant del públic, a la taula
inaugural,
Guillermo Mattioli, degà del COPC; Jaume Descarrega, vocal
de la Junta de
Govern i referent de la Comissió de Cultura del COPC;
Begoña Floria, consellera
de Festes, Cultura i Patrimoni Històric de
l’Ajuntament de Tarragona i Joan
Guix, secretari de Salut Pública de la Generalitat de
Catalunya.
 |
Amb
puntualitat, Jaume Descarrega prenia la
paraula per presentar el festival i les autoritats als assistents. La
seva
intervenció va destacar el lligam existent entre el cinema i
l’ànima, a través
de les emocions, i com “el festival s’ha
convertit
en un canal a través del qual joves i grans parlen del seu
psiquisme”.
Descarrega va destacar que l’edició
d’enguany incorporava la categoria de
documental, que alternarà anualment amb la categoria
d’animació, perquè a
través del documental es parla de la realitat, cosa que
equilibra les
categories en què es transmeten històries de
ficció.
|
Aquesta
primera intervenció va mostrar, també,
indicadors que el festival es consolida: en
primer lloc, el nombre de
curtmetratges que es van presentar al concurs; en segon lloc, la
creixent
qualitat dels treballs que s’hi presenten: com a mostra, que
el guanyador del
segon premi de l’edició de 2017, el director
Javier Fesser, ha estat escollit
per representar Espanya als Óscar; en tercer lloc, les bones
crítiques que rep
el festival arreu, que destaquen que és un festival molt
acollidor i amb molts
grans detalls, mostra de la immensa activitat que assumeix
la Delegació i la
dedicació amb què es treballa. Finalment, va
citar paraules de Josefí Pons,
presidenta en funcions de la Delegació de Tarragona:
“Volem que el
públic
s’emocioni” i de Nacho Solana,
guanyador de la
primera edició: “Dirigir és
crear emocions”, per
destacar que “a
través del cinema compartim sensacions, pensament i
emocions” i que en aquesta
ocasió tindrien l’immens plaer de fer-ho amb La
llum d’Elna i amb la seva
directora, Sílvia Quer.
El
Dr. Guillermo Mattioli, degà del COPC, va destacar
el lideratge de Jaume Descarrega i la seva passió per la
psicologia i per les
arts, cosa que havia transmès al Festival convertint-lo en
“una
conjunció entre
la ciència i les arts, amb la paraula i la imatge com a
síntesi del punt de
conjunció: de la col·laboració entre
la imatge i la paraula, en neix un
festival” que comunica al públic
reflexions i
contextos que l’impacten i que
motiven la seva assistència.
La
tercera intervenció inaugural va anar a
càrrec de Begoña Floria, consellera de Festes,
Cultura i Patrimoni Històric de
l’Ajuntament de Tarragona, que va destacar que
“enguany,
l’Ajuntament de
Tarragona ha fet un pas més en la implicació amb
el festival” conscient que “el
creixement i la ràpida consolidació del Psicurt
obeeix a la qualitat del festival”
i va agrair, d’una banda, la gran i creixent qualitat dels
curts presentats a
concurs i, de l’altra, l’ingent treball que fa la
Delegació de Tarragona del
COPC en favor de la salut mental i la ciutat de Tarragona, que
l’ha situat en
el mapa en un nou àmbit. Per tant, va emplaçar-se
a seguir treballant
conjuntament entre societat civil i institucions i va manifestar el
compromís
de l’Ajuntament amb el festival en totes les seves futures
edicions.
Per
últim, va prendre la paraula Joan Guix,
secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya
per destacar que el
Psicurt és una experiència
extraordinàriament important, perquè
“la salut de
les persones depèn, en un 80%, de factors que queden fora
del sistema sanitari,
dels anomenats determinants socials de la salut”
i, per tant,
que la salut de
les persones depèn de la qualitat de l’entorn que
habiten, perquè tot té efectes
positius o negatius sobre la salut. De la demostrada
correlació entre vida cultural
i salut es desprèn que “la cultura és
factor preventiu per a la malaltia i, per
tant, el Psicurt aporta salut” al públic i a la
ciutat. Finalment, va oferir,
també el suport de la Generalitat en les futures edicions
del festival.
Després
dels parlaments inaugurals, es va donar
pas a la projecció de La llum d’Elna i al
col·loqui amb la seva directora
Sílvia Quer. La llum
d’Elna, una
coproducció
de TV3 per a televisió dirigida per Sílvia Quer i
escrita per Margarita Melgar,
descriu la tasca de la maternitat d’Elna, del conjunt de
persones liderades per
Elisabeth Eidenbenz, que rescata les dones embarassades dels camps de
refugiats
que hi hagué a França després de la
Guerra Civil espanyola (i durant la Segona
Guerra Mundial) perquè puguin donar a llum en unes
condicions dignes, i els
procura una feina i un futur fora dels camps.
 |
En
finalitzar la projecció va començar el
cinefòrum, presentat i moderat per Josefí Pons,
presidenta en funcions de la
Delegació de Tarragona i amb un primer impacte: la directora
Sílvia Quer es
presentava al públic visiblement emocionada
després de veure la pel·lícula.
Segons va declarar: “feia
un any q no la veia i avui
és el primer cop que m’he
pogut distanciar del paper de directora i l'he vist com una espectadora
més”.
El
debat sobre la pel·lícula va orbitar al
voltant del lli- |
gam
entre la pel·lícula i la
psicologia. Sílvia Quer va explicar
que, en general, tota història necessita bons personatges,
i
ben definits
psicològicament, perquè s’entengui.
Però en el cas de la Llum d’Elna, encara
més, perquè la seva protagonista,
l’Elisabeth, recuperava psicològicament les
dones que arribaven a la maternitat. En primer lloc, recuperava
l’autoestima
d’unes dones que venien d’un camp de refugiats on
no eren tractades com a
persones, i en segon lloc els retornava les ganes de tirar endavant
gràcies a
assignar-los una funció a la maternitat, primer, i
d’ajudar-les a tenir
objectius de futur gràcies a noves perspectives laborals. La
moderadora ho va
reblar: “Això és un treball
d'apoderament de les dones”.
A
continuació, el debat va oscil·lar entre
aspectes relacionats amb la història, els personatges, la
direcció, les fonts
d’informació, la preparació del sectors
infantils, etc. i, puntualment, la
relació que això tenia amb la psicologia en
algunes intervencions. Aquestes van
posar l’atenció, per exemple, que quan un
personatge, en Pat, viu una
experiència dolorosa (la mort d’un nounat)
recupera unes memòries de dolor que
tenia oblidades. També es va relacionar la
pel·lícula i psicologia en 3
aspectes més: la banalitat del mal, la necessitat de tenir
un propòsit per
recuperar l’autoestima i el lideratge positiu
d’Elisabeth, que fa que totes les
persones sumin per a un projecte comú. Per últim,
el film també mostra
lideratge femení, i com neix
l’esperança en les persones gràcies a
l’ajuda dels
altres.
En
cada intervenció, tothom manifestava el seu
agraïment a la directora, per la història i
emocions que els havia transmès,
cosa que augura una magnífica edició del Psicurt
2018.
La
Delegació de Tarragona del COPC hi espera el
vostre suport i assistència!