Dijous 4 d’octubre, Antiga Audiència de Tarragona, 169 persones omplen l’auditori en l’acte que inaugura el Psicurt, el Festival de curtmetratges sobre salut mental que organitza la Delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. El festival, que enguany compleix la tercera edició amb salut i repercussió creixent, es consolida i esdevé referent per al mon de l’audiovisual, pel de la salut mental i per la ciutat de Tarragona. Davant del públic, a la taula inaugural, Guillermo Mattioli, degà del COPC; Jaume Descarrega, vocal de la Junta de Govern i referent de la Comissió de Cultura del COPC; Begoña Floria, consellera de Festes, Cultura i Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona i Joan Guix, secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.

Amb puntualitat, Jaume Descarrega prenia la paraula per presentar el festival i les autoritats als assistents. La seva intervenció va destacar el lligam existent entre el cinema i l’ànima, a través de les emocions, i com “el festival s’ha convertit en un canal a través del qual joves i grans parlen del seu psiquisme”. Descarrega va destacar que l’edició d’enguany incorporava la categoria de documental, que alternarà anualment amb la categoria d’animació, perquè a través del documental es parla de la realitat, cosa que equilibra les categories en què es transmeten històries de ficció.

Aquesta primera intervenció va mostrar, també, indicadors que el festival es consolida: en primer lloc, el nombre de curtmetratges que es van presentar al concurs; en segon lloc, la creixent qualitat dels treballs que s’hi presenten: com a mostra, que el guanyador del segon premi de l’edició de 2017, el director Javier Fesser, ha estat escollit per representar Espanya als Óscar; en tercer lloc, les bones crítiques que rep el festival arreu, que destaquen que és un festival molt acollidor i amb molts grans detalls, mostra de la immensa activitat que assumeix la Delegació i la dedicació amb què es treballa. Finalment, va citar paraules de Josefí Pons, presidenta en funcions de la Delegació de Tarragona: “Volem que el públic s’emocioni” i de Nacho Solana, guanyador de la primera edició: “Dirigir és crear emocions”,  per destacar que “a través del cinema compartim sensacions, pensament i emocions” i que en aquesta ocasió tindrien l’immens plaer de fer-ho amb La llum d’Elna i amb la seva directora, Sílvia Quer.  

El Dr. Guillermo Mattioli, degà del COPC, va destacar el lideratge de Jaume Descarrega i la seva passió per la psicologia i per les arts, cosa que havia transmès al Festival convertint-lo en “una conjunció entre la ciència i les arts, amb la paraula i la imatge com a síntesi del punt de conjunció: de la col·laboració entre la imatge i la paraula, en neix un festival” que comunica al públic reflexions i contextos que l’impacten i que motiven la seva assistència.

La tercera intervenció inaugural va anar a càrrec de Begoña Floria, consellera de Festes, Cultura i Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, que va destacar que “enguany, l’Ajuntament de Tarragona ha fet un pas més en la implicació amb el festival” conscient que “el creixement i la ràpida consolidació del Psicurt obeeix a la qualitat del festival” i va agrair, d’una banda, la gran i creixent qualitat dels curts presentats a concurs i, de l’altra, l’ingent treball que fa la Delegació de Tarragona del COPC en favor de la salut mental i la ciutat de Tarragona, que l’ha situat en el mapa en un nou àmbit. Per tant, va emplaçar-se a seguir treballant conjuntament entre societat civil i institucions i va manifestar el compromís de l’Ajuntament amb el festival en totes les seves futures edicions.

Per últim, va prendre la paraula Joan Guix, secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya per destacar que el Psicurt és una experiència extraordinàriament important, perquè “la salut de les persones depèn, en un 80%, de factors que queden fora del sistema sanitari, dels anomenats determinants socials de la salut” i, per tant, que la salut de les persones depèn de la qualitat de l’entorn que habiten, perquè tot té efectes positius o negatius sobre la salut. De la demostrada correlació entre vida cultural i salut es desprèn que “la cultura és factor preventiu per a la malaltia i, per tant, el Psicurt aporta salut” al públic i a la ciutat. Finalment, va oferir, també el suport de la Generalitat en les futures edicions del festival.

Després dels parlaments inaugurals, es va donar pas a la projecció de La llum d’Elna i al col·loqui amb la seva directora Sílvia Quer. La llum d’Elna, una coproducció de TV3 per a televisió dirigida per Sílvia Quer i escrita per Margarita Melgar, descriu la tasca de la maternitat d’Elna, del conjunt de persones liderades per Elisabeth Eidenbenz, que rescata les dones embarassades dels camps de refugiats que hi hagué a França després de la Guerra Civil espanyola (i durant la Segona Guerra Mundial) perquè puguin donar a llum en unes condicions dignes, i els procura una feina i un futur fora dels camps.

En finalitzar la projecció va començar el cinefòrum, presentat i moderat per Josefí Pons, presidenta en funcions de la Delegació de Tarragona i amb un primer impacte: la directora Sílvia Quer es presentava al públic visiblement emocionada després de veure la pel·lícula. Segons va declarar: “feia un any q no la veia i avui és el primer cop que m’he pogut distanciar del paper de directora i l'he vist com una espectadora més”.

El debat sobre la pel·lícula va orbitar al  voltant del  lli-
gam entre la pel·lícula i la psicologia. Sílvia Quer va explicar que, en general, tota història necessita bons personatges, i ben definits psicològicament, perquè s’entengui. Però en el cas de la Llum d’Elna, encara més, perquè la seva protagonista, l’Elisabeth, recuperava psicològicament les dones que arribaven a la maternitat. En primer lloc, recuperava l’autoestima d’unes dones que venien d’un camp de refugiats on no eren tractades com a persones, i en segon lloc els retornava les ganes de tirar endavant gràcies a assignar-los una funció a la maternitat, primer, i d’ajudar-les a tenir objectius de futur gràcies a noves perspectives laborals. La moderadora ho va reblar: “Això és un treball d'apoderament de les dones”.

A continuació, el debat va oscil·lar entre aspectes relacionats amb la història, els personatges, la direcció, les fonts d’informació, la preparació del sectors infantils, etc. i, puntualment, la relació que això tenia amb la psicologia en algunes intervencions. Aquestes van posar l’atenció, per exemple, que quan un personatge, en Pat, viu una experiència dolorosa (la mort d’un nounat) recupera unes memòries de dolor que tenia oblidades. També es va relacionar la pel·lícula i psicologia en 3 aspectes més: la banalitat del mal, la necessitat de tenir un propòsit per recuperar l’autoestima i el lideratge positiu d’Elisabeth, que fa que totes les persones sumin per a un projecte comú. Per últim, el film també mostra lideratge femení, i com neix l’esperança en les persones gràcies a l’ajuda dels altres.

En cada intervenció, tothom manifestava el seu agraïment a la directora, per la història i emocions que els havia transmès, cosa que augura una magnífica edició del Psicurt 2018.

La Delegació de Tarragona del COPC hi espera el vostre suport i assistència!