El passat 7 de novembre, la Comissió de Cultura va obrir el cicle de teatrefòrums de la temporada 2018-2019 en col·laboració amb el Teatre Akadèmia de la mà de Jaume Descarrega, vocal de la Junta de Govern i referent de la Comissió de Cultura del COPC. L’obra escollida per inaugurar la temporada va ser  inFAUST, de Projecte Ingenu, una sorprenent adaptació que va deixar el públic sense paraules abans de començar el posterior col·loqui.

Com sempre en els teatrefòrums, la vetllada va tenir dues parts: la primera, l’obra pròpiament dita, i la segona, el col·loqui sobre la funció amb el professor Rafael Argullol, el director, l’autora de l’adaptació del text original i els actors i actrius, que va moderar Jaume Descarrega en representació de la Comissió de Cultura del COPC .

En acabar l’obra, paradoxalment, diversos motius van fer emmudir el públic abans del col·loqui. En primer lloc, perquè l’adaptació d’Anna Maria Ricart del clàssic de Goethe del segle XIX transportava el text de l’àmbit racional a l’esfera emocional. Els personatges alternaven discursos lúcids -la major part- amb reiteracions que caminaven cap a l’inexplicable: les paraules del text, sovint declamades pels personatges per a si mateixos, freqüentment deixaven de ser eines al servei de la comunicació entre persones per constituir-se  en eines  al servei de  la manifestació de 
les emocions interiors dels personatges. Repetidament, les paraules, els missatges, no estaven al servei de traslladar al públic discursos congruents que permetessin la comunicació d’idees estructurades i racionals als seus interlocutors. Les paraules, les frases, estaven al servei de descriure les emocions i pensaments dels personatges, en un remarcable exercici artístic: cadascuna de les paraules tenia sentit, molt de sentit, però construïen oracions que sovint no en tenien perquè no desenvolupaven cap discurs coherent. Les paraules no només apel·laven a la intel·ligència del públic, sinó que construïen estats emocionals dels personatges que el públic havia d’entendre través d’un canal alternatiu.

A més, a banda de l’adaptació del text, l’escenografia també era sorprenent per molts motius, per exemple, per les projeccions damunt dels actors, per les múltiples referències al món cibernètic, per contenir elements orgànics, per desenvolupar l’acció sobre un sòl líquid. Encara més, per la gran interpretació dels actors i actrius d’una jove i experimental companyia. Per últim, per la immensa direcció artística de Marc Chornet.

La segona part de la vetllada era el col·loqui, que va ser tan interessant com la representació d’inFAUST, i que va permetre encaixar un conjunt de peces que després de l’obra havien quedat disseminades. Davant del públic formaren: Rafael Argullol, escriptor i professor d’Humanitats a la UPF, expert literari; Marc Chornet, director de la Companyia Projecte Ingenu; Rosa Maria Ricart, autora de l’adaptació de text de l’obra; els actors i actrius Toni Guillemat, Neus Pàmies, Martí Salvat, Roser Tapias i Cristina Arenas; Jaume Descarrega, moderador.

No era fàcil trencar el silenci i mantenir l’expectació del públic per començar el col·loqui, i el moderador va aconseguir-ho amb naturalitat presentant cadascun dels assistents i estructurant l’ordre de les intervencions i els possibles temes que podien ser els punts de partida. Les paraules havien tornat a ordenar-se per omplir la sala quan va prendre la paraula Maria Ricart, que va explicar que l’adaptació era intencionadament poc fidel al text original, un 75% la primera part i un 25% la segona, perquè l’havien transposat al segle XXI. Va exposar una de les idees centrals de l’adaptació: l’any 2018, els humans segueixen venent-se l’ànima al diable, encara que de manera diferent a com ho feu Faust al segle XIX. Les persones es venen l’ànima de molt diverses maneres, per exemple signant contractes (habitualment, sense voler prendre consciència del contingut de les clàusules), o acceptant formes de vida que, al final, no els fan feliços.

Rafael Argullol va captivar el públic i la mateixa companyia posant en relació la versió inFAUST amb les principals versions del mite de Faust que hi havia hagut al llarg de la història des de la magnífica versió de Marlow del segle XVI, d’entre les quals el Faust de Goethe (s.XIX) n’era el màxim exponent. El professor va meravellar amb les reflexions sobre l’obra: com Faust, des que apareix al Renaixement, demostra com Déu es retira progressivament de la humanitat i com la recerca de la felicitat, la totalitat, la plenitud, comença a guiar-la. Com Faust és dominat per la seva insaciabilitat, per la seva recerca del plaer, per una cobdícia que el porta al sense sentit. Com l’infern deixa de ser un escenari exterior en l’antiguitat a ser en cadascuna de les ànimes infelices en la modernitat. Com Faust canvia i prefereix perdre la immortalitat per tenir experiències a través de les quals aprendre, com entén el canvi permanent com a motor de la existència i com comprèn que la victòria és buscar, no trobar.

Marc Chornet, paral·lelament, va complementar els dos discursos de Ricart i Argullol aportant-hi un complement perfecte: què es podia veure a escena del que explicaven, com hi era. Els actors finalment, van reblar-ho.

En definitiva, un magnífica inauguració de les sessions dels teatrefòrums de la Comissió de Cultura: totes les entrades venudes, un col·loqui que va ser un regal per a tots els assistents i una obra que no us podeu perdre. Us esperem a la propera sessió dels teatrefòrums: Deliri a dos, gener de 2019, teatre Akadèmia de Barcelona. No us ho deixeu perdre!