El
passat 7 de novembre, la Comissió
de Cultura
va obrir el cicle de teatrefòrums de la temporada 2018-2019
en col·laboració
amb el Teatre
Akadèmia de la mà de Jaume
Descarrega, vocal de la Junta de
Govern i referent de la Comissió de Cultura del COPC.
L’obra escollida per inaugurar
la temporada va ser inFAUST,
de Projecte
Ingenu, una sorprenent adaptació que va deixar
el
públic sense paraules abans
de començar el posterior col·loqui.
Com
sempre en els teatrefòrums, la vetllada va
tenir dues parts: la primera, l’obra pròpiament
dita, i la segona, el col·loqui
sobre la funció amb el professor Rafael Argullol, el
director, l’autora de
l’adaptació del text original i els actors i
actrius, que va moderar Jaume
Descarrega en representació de la Comissió de
Cultura del COPC .
 |
En
acabar l’obra, paradoxalment, diversos
motius van fer emmudir el públic abans del
col·loqui. En primer lloc, perquè
l’adaptació
d’Anna Maria Ricart del clàssic de Goethe del
segle XIX transportava el text de
l’àmbit racional a l’esfera emocional.
Els personatges alternaven discursos
lúcids -la major part- amb reiteracions que caminaven cap a
l’inexplicable: les
paraules del text, sovint declamades pels personatges per a si
mateixos, freqüentment
deixaven de ser eines al servei de la comunicació entre
persones per
constituir-se en eines al servei de la
manifestació de |
les
emocions interiors
dels personatges. Repetidament,
les paraules, els missatges, no
estaven
al
servei de traslladar al públic discursos congruents que
permetessin la comunicació
d’idees estructurades i racionals als seus interlocutors. Les
paraules, les
frases, estaven al servei de descriure les emocions i pensaments dels
personatges, en un remarcable exercici artístic: cadascuna
de les paraules
tenia sentit, molt de sentit, però construïen
oracions que sovint no en tenien
perquè no desenvolupaven cap discurs coherent. Les paraules
no només apel·laven
a la intel·ligència del públic,
sinó que construïen estats emocionals dels
personatges que el públic havia d’entendre
través d’un canal alternatiu.
A
més, a banda de l’adaptació del text,
l’escenografia també era sorprenent per molts
motius, per exemple, per les
projeccions damunt dels actors, per les múltiples
referències al món cibernètic,
per contenir elements orgànics, per desenvolupar
l’acció sobre un sòl líquid.
Encara més, per la gran interpretació dels actors
i actrius d’una jove i
experimental companyia. Per últim, per la immensa
direcció artística de Marc
Chornet.
La
segona part de la vetllada era el col·loqui,
que va ser tan interessant com la representació
d’inFAUST, i que va permetre
encaixar un conjunt de peces que després de l’obra
havien quedat disseminades.
Davant del públic formaren: Rafael Argullol, escriptor i
professor d’Humanitats
a la UPF, expert literari; Marc Chornet, director de la Companyia
Projecte Ingenu;
Rosa Maria Ricart, autora de l’adaptació de text
de l’obra; els actors i
actrius Toni Guillemat, Neus Pàmies, Martí
Salvat, Roser Tapias i Cristina
Arenas; Jaume Descarrega,
moderador.
No
era fàcil trencar el silenci i mantenir
l’expectació del públic per
començar el col·loqui, i el moderador va
aconseguir-ho amb naturalitat presentant cadascun dels assistents i
estructurant
l’ordre de les intervencions i els possibles temes que podien
ser els punts de
partida. Les paraules havien tornat a ordenar-se per omplir la sala
quan va
prendre la paraula Maria
Ricart, que va explicar que
l’adaptació era intencionadament
poc fidel al text original, un 75% la primera part i un 25% la segona,
perquè
l’havien transposat al segle XXI. Va exposar una de les idees
centrals de
l’adaptació: l’any 2018, els humans
segueixen venent-se l’ànima al diable,
encara que de manera diferent a com ho feu Faust al segle XIX. Les
persones es
venen l’ànima de molt diverses maneres, per
exemple signant contractes
(habitualment, sense voler prendre consciència del contingut
de les clàusules),
o acceptant formes de vida que, al final, no els fan
feliços.
Rafael
Argullol va captivar el públic i la
mateixa companyia posant en relació la versió
inFAUST amb les principals
versions del mite de Faust que hi havia hagut al llarg de la
història des de la
magnífica versió de Marlow del segle XVI,
d’entre les quals el Faust de Goethe
(s.XIX) n’era el màxim exponent. El professor va
meravellar amb les reflexions
sobre l’obra: com Faust, des que apareix al Renaixement,
demostra com Déu es
retira progressivament de la humanitat i com la recerca de la
felicitat, la
totalitat, la plenitud, comença a guiar-la. Com Faust
és dominat per la seva
insaciabilitat, per la seva recerca del plaer, per una
cobdícia que el porta al
sense sentit. Com l’infern deixa de ser un escenari exterior
en l’antiguitat a
ser en cadascuna de les ànimes infelices en la modernitat.
Com Faust canvia i
prefereix perdre la immortalitat per tenir experiències a
través de les quals
aprendre, com entén el canvi permanent com a motor de la
existència i com comprèn
que la victòria és buscar, no trobar.
Marc
Chornet, paral·lelament, va complementar
els dos discursos de Ricart i Argullol aportant-hi un complement
perfecte: què
es podia veure a escena del que explicaven, com hi era. Els actors
finalment,
van reblar-ho.
En
definitiva, un magnífica inauguració de les
sessions dels teatrefòrums de la Comissió de
Cultura: totes les entrades
venudes, un col·loqui que va ser un regal per a tots els
assistents i una obra
que no us podeu perdre. Us esperem a la propera sessió dels
teatrefòrums:
Deliri a dos, gener de 2019, teatre Akadèmia de Barcelona.
No us ho deixeu
perdre!
