Primeres
reflexions sobre l’experiència
‘Ningú no balla amb mi’
Des
del Grup de Treball de
Psicoanàlisi i societat
del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) 
hem
acordat amb Som-hi Dansa
col·laborar en el projecte
‘Ningú
no balla amb mi’, portant la
coordinació del col·loqui amb els alumnes
i professors, després de cada funció, en cadascun
dels centres on es
representi.
En
el transcurs del 1r trimestre del curs 2018-19, ja hem fet diverses
vegades
aquesta activitat amb un resultat molt satisfactori. És una
obra que està
causant un gran interès entre el públic jove (ESO
i Batxillerat).
‘Ningú
no balla amb mi’ aconsegueix crear un clima de
confiança tal que els alumnes
s’atreveixen a intervenir fins i tot compartint
experiències passades o
presents d’assetjament.
Comptem
amb 2 psicoanalistes, especialitzats en adolescents, del GT del COPC.
1.
Els
objectius
del col·loqui són:
Enfrontar
una realitat cruel, a vegades present en les aules, que per dolorosa,
potent,
desmesurada i culpabilitzant, normalment es
•
silencia
(... “si no en parlem, no passa res”…)
•
minimitza
(... “no n’hi ha per tant”...,
... “és
cosa de nens”…)
•
tracta
de manera conductual amb mesures
disciplinàries, convertint-la en un “conflicte
entre bons i dolents”.
2.
Facilitar
la reflexió individual i compartida, sobre alguns dels
aspectes que estan en
joc en l’assetjament en la vida escolar dels adolescents.
Sovint es privilegien
els actes per sobre dels pensaments, “s’actuen les
emocions”. Són tan
importants les intervencions com l’escolta dels companys.
Recordem
que l’adolescent té “a les seves
mans” una tasca d’enorme importància en
el seu
procés evolutiu: construir-se un nou sentiment
d’identitat, que li permeti
transitar de la infantesa a l’edat adulta, tot fent un
procés marcat pels dols
(la pèrdua dels privilegis de l’infant,...) i per
les noves integracions
(l’establiment de relacions d’amistat,
l’accés a la sexualitat adulta,...).
L’adolescent viu aquesta etapa del seu desenvolupament amb
incerteses i desorientació.
Quan el procés és prou exitós
l’adolescent aconsegueix:
•
sentir
certa coherència interna
•
autoreconèixer-se
en cada moment, tot i
els canvis que va vivint (també físics)
•
autoestima
(satisfacció per talent
competencial i/o trets personals, sense culpa ni vergonya)
En
definitiva, quan “tot va bé” el jove se
sent suficientment bé amb sí mateix, de
tal manera que això li permetrà 
estimar,
gaudir
de la bellesa, seguir
encuriosit pel món, desitjar i confiar en l’altre.
En
aquest procés de creixement de l’adolescent,
l’assetjament pot ser un símptoma.
En l’assetjament hi intervenen diferents protagonistes:
El
subjecte
assetjador pot triar l’objecte del seu
maltractament en funció de: la seva
intolerància al que és diferent
(física, intel·lectual o culturalment), o
bé a
qui s’hi assembla massa (alguna cosa de l’altre li
recorda un aspecte de sí
mateix que no li agrada); la necessitat de reivindicar-se com el
més temut,
fort, ... (sentir-se un més en el grup, el fa sentir nul);
...; en definitiva, fer-se
un lloc en la ment dels seus companys, ser algú pels altres
(ja que encara no
pot sentir-s’hi ell mateix).
El
subjecte, objecte dels maltractes,
pot ser qualsevol; quelcom que destaca (física,
intel·lectual o
culturalment) en el grup; quelcom que resulta invisible a ulls del grup
i és
sumís a la dinàmica del mateix; etc.
I
també, i molt important, és la
posició dels companys davant l’escena
de
l’assetjament. El seu silenci (mirar cap a un altre costat),
la seva mirada
d’admiració o l’evident complicitat
(moltes vegades per escapar de ser-ne
objecte) conformen el grup còmplice que
encoratja la continuïtat en els
maltractes.
En
el col·loqui utilitzem escenes de l’obra per
senyalar i iniciar els
interrogants que es puguin anar plantejant i donem peu a parlar sobre
experiències, idees i sentiments; així doncs
procurem que els joves posin
paraules, pensin en veu alta sobre:
•
l’amistat,
vincle “entre iguals” per
trobar nous referents, diferents als paterns;
•
què
vol dir estimar, què vol dir dominar
l’altre;
•
què
vol dir créixer, com viuen els
canvis en el cos;
•
com
viuen la necessitat i el desig de
l’altre;
•
la
soledat i el sentiment de pertinença
al grup;
•
la
inseguretat i el poder;
•
la
ràbia i la por;
•
la
gratitud.
Margarita
Torra
GT
Psicoanàlisi i societat
