El mes de juliol passat tenia lloc a Vitoria el IV Congreso Nacional de Psicología. Tal com recollia el web del COPC, el Congrés programava una àmplia participació de col·legiats i col·legiades del Col·legi,  com a coordinadors o ponents de les diverses activitats del Congrés, que podeu consultar a la notícia del web que relacionava cadascuna de les participacions. Després d’haver-se celebrat el Congrés, en aquest article, el Psiara ofereix als seus lectors i lectores diverses valoracions que van fer alguns dels seus protagonistes: d’una banda, el vocal de la Junta de Govern i comissionat de recerca i universitats Óscar Pino; d’altra banda, Carmen Santos, presidenta de la Secció de Psicologia Coaching, i, finalment, Carmen Ferrer, presidenta de la Secció de Psicologia Clínica, de la Salut i Psicoteràpia.

En primer lloc, el 22 de juliol, Óscar Pino va coordinar el simpòsium Ámbitos de aplicación de la neuropsicología forense, que tenia les ponències Aplicaciones de la Neuropsicología Forense en la jurisdicción civil: informes periciales neuropsicológicos, d’Amaya Nagore; El diagnóstico de la simulación en Neuropsicología Forense, de Miguel Pérez, i El Trastorno Mental Transitorio en Neuropsicología Forense, de Maribel Marín. El COPC va promoure aquest simpòsium amb els objectius de fomentar l'ocupabilitat,  establir un espai d'aprenentatge entre els professionals de la neuropsicologia clínica i de la psicologia forense i difondre els diferents àmbits d'aplicació de la neuropsicologia forense en l’àmbit civil, penal i administratiu. Com a resultat del simpòsium, Óscar Pino va valorar que “La neuropsicologia forense és una disciplina emergent que camina entre la neuropsicologia clínica i la psicologia forense i, encara que tenen aspectes en comú, n’hi ha d’altres que clarament les diferencien, que compten amb metodologia pròpia i camps específics d'aplicació”. A més, va remarcar que “La necessitat de professionals qualificats en aquesta àrea de treball cada vegada és més visible. Així doncs, cada vegada trobem més professionals de la neuropsicologia en processos de capacitació laboral, en la valoració del grau de discapacitat, la valoració de seqüeles, simulació, determinació d'imputabilitat, l'impacte de les funcions cognitives a l'hora de cometre un delicte o en les conseqüències per a víctimes de violència de gènere. Tots aquests són àmbits clarament en expansió, en què la prova cognitiva és d'especial rellevància.”

En segon lloc, el 24 de juliol, durant la jornada de matí, Carmen Santos va coordinar la taula rodona Psicologia Coaching: oportunitat vs. Amenaça, en què van participar els psicòlegs i psicòlogues coach Teresa Rodeja (COPC), Pilar del Pueblo (COPCV), Isabel Aranda (COPM) i Domingo González (COPRM). El diàleg entre els experts va generar un ric debat amb els assistents sobre diversos temes. La presidenta de la Secció de Psicologia Coaching del COPC va redactar, en una ressenya per al Psiara, el recull dels temes sobre els quals es va debatre i els documents que hi donen resposta. Llegiu l’article en aquest enllaç.

Per últim, el mateix dia 24 a la tarda, Carmen Ferrer va coordinar la taula sobre Psicoteràpia que el Congrés va programar amb 7 ponències, entre les quals la seva pròpia (podeu llegir-la íntegrament clicant sobre el títol): Valoración de la eficacia de una intervención desde la Psicología Sistémica realizada mediante el enfoque de las constelaciones familiares de Bert Hellinger, per Sara Rodríguez; El trabajo psicoterapéutico con otros participantes de la red: favoreciendo el cambio de narrativas, per Patricia Guerra; Mejora de la percepción de la imagen corporal, el reconocimiento emocional y las estrategias de afrontamiento tras una intervención psicológica basada en las terapias de tercera generación, per Lorena Gutiérrez; El uso del psicodrama para el cuidado en el desarrollo personal en niños y adolescentes con trastornos de la personalidad, per Nalleli Silva; Especifidad y valor de la psicoteràpia. La importacia de la alianza terapèutica, per Carmen Ferrer; Intervención ACT en un niño con conductas desafiantes: un caso clínico, per Adrián Barbero; Aplicación de la Terapia de Aceptación y Compromiso (ACT) en un caso de celos infantiles y rumia, per Ángel Alonso.

Segons va valorar Carmen Ferrer “les presentacions de la taula van despertar un gran interès entre els assistents i es va generar un interessant debat al voltant dels temes exposats. Va quedar patent que la psicoteràpia és una activitat central en la pràctica professional dels psicòlegs i psicòlogues”, que van comentar i preguntar -principalment- sobre les diferents modalitats d’intervenció psicoterapèutica, les tècniques clíniques de les diferents línies clíniques, els criteris d’avaluació i la valoració dels resultats, entre un extens etcètera de temes.