Interview with M. Sullivan: Click here for English version

Entrevista a M. Sullivan: "En casos d'alta conflictivitat coparental, pot ser que el sistema de justícia familiar es converteixi en part del problema i no pas en la solució."

El 14 de febrer, l'Association of Families and Conciliation Courts (AFCC) i el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya organitzen la Jornada Dinàmiques de rebuig filial a relacionar-se amb un progenitor després de separacions i/o noves configuracions familiars. Intervencions i bones pràctiques. El protagonista de la Jornada és el Dr. Matthew Sullivan, psicòleg clínic, psicòleg forense de família i d'infància. Pioner de la coordinació de parentalitat, a California, i actual president de l'AFCC.

1. El proper 14 de febrer formarà part de la Jornada "Dinàmiques de rebuig filial a relacionar-se amb un progenitor després de separacions i/o noves configuracions familiars. Intervencions i bones pràctiques”. L’acte pretén identificar els signes d'alerta d'alta conflictivitat en els diversos dispositius i comprendre la complexitat d’aquestes dinàmiques. Per vostè, que en serà ponent, quin és el concepte o pràctica que els professionals haurien de tenir en compte en totes les intervencions?

Les intervencions legals i psicològiques innovadores no tradicionals, són crucials en situacions d’alta conflictivitat coparental en les quals els implicats comparteixen la criança. Les alternatives als processos legals adversarials i les intervencions especialitzades en la salut mental de tota la família són principis rectors per als professionals de la justícia familiar.

2. Per què és important intervenir en casos de rebuig i resistència d'un nen, nena o adolescent a relacionar-se amb un progenitor després d'una separació? De quants casos estem parlant?

Ens els darrers 15 anys, hi ha hagut un augment significatiu dels casos judicials familiars on l’infant ha rebutjat el/s’ha resistit al contacte amb un progenitor. Tot i que el percentatge de progenitors separats o divorciats amb aquestes dinàmiques és relativament petit, aquests casos consumeixen una quantitat desproporcionada de recursos dels tribunals familiars i sovint tenen conseqüències perjudicials per al desenvolupament dels infants. Els casos més greus tendeixen a no ser solucionats sense una intervenció efectiva.

3. Sovint, aquests conflictes es cronifiquen i s'han considerat "intractables". Quan es pot considerar que sigui així?

La majoria dels casos d’alta conflictivitat en custòdies compartides es transformen en casos de parentalitat paral·lela funcional un o dos anys després de la separació. Aquells que no ho fan i esdevenen “intractables”, normalment són una combinació de conflictes en 4 àrees – vulnerabilitats psicològiques en un o ambdós progenitors, dèficits de coparentalitat (comunicació, normes restrictives), conductes negatives (traumes, violència, traïció) i vulnerabilitats en els infants.

4. Quines característiques tenen els membres d'aquestes famílies? Quines actituds i carències parentals contribueixen a aquests conflictes?

Les vulnerabilitats psicològiques individuals, derivades d’un trauma passat, les patologies de personalitat i les vulnerabilitats infantils són predominants en les famílies on l’infant desenvolupa un rebuig i es nega a tenir contacte amb un progenitor. Això, crea relacions insanes entre progenitors i fills (alineacions, alliberament i alienació) i fa que aquestes famílies siguin menys flexibles i capaces d’acceptar i fer ús de les intervencions en salut mental quan se’ls ofereixen. Sovint, per a l’efectivitat, és necessària una combinació, d’una banda, d’ordres judicials que requereixin un contacte obligat entre el progenitor i l’infant i, de l’altra, d’un sistema d’intervencions terapèutiques familiars. Per a protegir els infants de l’abús emocional de conductes greus alienants per part dels progenitors, podria ser necessària una acció judicial més coercitiva, inclosa la reversió de la custodia.

5. Quins errors professionals, contribueixen a l'enquistament d'aquests conflictes?

Els professionals de l’àmbit jurídic que defensen cegament els seus clients o s’impliquen de forma adversa i procedimental amb l’assessorament de l’altre progenitor, agreugen i augmenten el conflicte de coparentalitat. Els professionals de la salut mental que manquen d’especialització en dinàmiques de resistència i rebuig i que treballen en un context judicial, també poden ser negatius per als infants i les famílies que presenten aquestes problemàtiques complexes. Quan hi ha diversos professionals implicats en els casos, la manca de coordinació i col·laboració entre ells impacta negativament en la resolució dels conflictes.

6. Quins models d'intervencions de revinculació són més efectives? I quines intervencions contribueixen al problema? Quines serien les conseqüències emocionals més freqüents que apareixen quan un nen, nena o adolescent no acaba amb èxit el procés de revinculació?

Les intervencions basades en el sistema familiar són crucials per tal que les intervencions siguin efectives. Els problemes que afecten el contacte entre progenitors i fills són multifactorials i, per a la seva resolució, requereixen un enfocament que impliqui a tots els membres de la família. Una psicoeducació preventiva per als progenitors pot ser eficaç i ja es duen a terme intervencions legals i en salut mental precoces. Encara ho són més en aquells casos on s’han de gestionar i abordar els factors que contribueixen a la resistència i al rebuig. Els infants que perden la implicació positiva d’un progenitor i el seu lloc a la família, perden quelcom molt valuós durant la seva criança. Alguns estudis diuen que els infants en aquestes situacions mostren una varietat de conseqüències problemàtiques en el seu desenvolupament.

7. Els professionals de la coordinació de parentalitat que intervenen en la coparentalitat conflictiva poden contribuir a la revinculació filioparental. Quins són els límits de la intervenció d'aquests professionals? Quan està indicada una intervenció terapèutica?

La coordinació de parentalitat és la intervenció de coparentalitat més intensa i, idealment, està indicada per ajudar a les famílies en les quals l’infant es resisteix a tenir contacte amb un progenitor. La implicació del coordinador de parentalitat pot, alhora, gestionar i minimitzar el conflicte coparental que condueix a un alineament de l’infant amb el progenitor i gestionar casos que vinculen les intervencions terapèutiques als tribunals, augmentant-ne la responsabilitat i el compliment per part de les famílies. Finalment, el coordinador de parentalitat pot ajudar a coordinar la feina dels múltiples professionals que treballen en els casos i abordar els problemes que no és apropiat que tractin els terapeutes, com ara l’augment del temps de criança entre un progenitor i un infant en funció del progrés d’ambdós en les intervencions.

8. Va ser membre de la Deontological Commission of the American Psychological Association (APA). Quines són les queixes més habituals en aquells casos? O quin consell donaria als professionals que treballen amb aquestes famílies?

Les queixes més habituals que vam adreçar a la comissió APA són les presentades contra psicòlegs implicats en les valoracions dels tribunals, la coordinació parental i la feina terapèutica en els casos d’implicació judicial. Ser nomenat per un tribunal, disposar de procediments rigorosos per protegir-se d’haver d’assumir múltiples rols i fer consultes als col·legues de professió, és útil per gestionar els riscos professionals d’aquesta feina.

9. Quins serien els ingredients perquè els professionals i les institucions siguin part de la solució i no del problema?

Els professionals que treballen en casos d’alta conflictivitat coparental són vulnerables de realitzar conductes professionals que reflecteixen i reforcen la dinàmica disfuncional de les famílies. És imprescindible un enfocament col·laboratiu i altament especialitzat en les activitats professionals, tant per qui es dedica al tractament de casos com per a aquelles persones professionals que es dediquen a la docència. La polarització i l’incivisme entre els defensors sexistes i grups involucrats en temes com la violència domèstica, la criança compartida i l’alienació parental suposen un repte per al nostre treball amb les famílies. Els enfocaments interdisciplinaris, crucials per a una intervenció eficaç, reten els professionals a esmenar diferències amb altres professionals que tenen formacions i rols diversos. Si no s’assumeix el repte, pot ser que el sistema de justícia familiar es converteixi en part del problema i no pas en la solució.

Entrevista realitzada pel Grup de Treball de Coordinació de coparentalitat
Secció d'Alternatives per a la Resolució de Conflictes